Besalú – Garrotxa
27 / 03 al 5 / 04 / 2010
Reconec que tinc una especial predilecció per aquesta població, els seus carrer empedrats, el seu pont, i les seves fires amb tenen captivat.
Besalú és una població de la comarca de la Garrotxa, situada a 150 metres d'altitud i que compta amb una extensió de 4,81 km2. Com el seu orígen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. Gaudeix de bona comunicació per trobar-se en la cruïlla entre 3 comarques : Alt Empordà, Pla de l'Estany i Garrotxa. Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós (902), condició que va perdre en morir Bernat III -gendre de Ramon Berenguer III- sense fills; com a conseqüència, el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona. El 1966, fou declarat "Conjunt Històric-Artístic Nacional" pel seu gran valor arquitectònic.
El Ferro
El Foc
Les Mans Artesanes
Tres elements imprescindibles de l'ofici de Forjador.
Un vell ofici que, arrancant ara fa més de 3000 anys, ens arriba a nosaltres ben viu i ple d'activitat.
Veure com la fornal escalfa el ferro, fins enrogir-lo, fent-lo mal·leable i amenaçador
Veure com es treu del foc transformador desprenent espurnes
Veure com el mestre artesà el pica damunt l'enclusa i a base de cops de martell o de mall, li dóna forma fins a convertir un traç de ferro en una veritable obra d'art
Veure com l'aigua bull en contacte amb el metall roent
Besalú acull cada Setmana Santa els millors ferrers i forjadors dels Països Catalans, sota l’organització de l’associació Acunç. Fornals, espurnes de foc i cop de martell damunt les encluses són els protagonistes d’aquesta singular fira que a més de ser un espai en el qual podem gaudir de demostracions en directe dels mencionats mestres artesans, podem gaudir també d’una excepcional mostra de peces d’art elaborades amb ferro, de les quals en són autors ferrers de diversos països del món.
La ferreria és l’obrador del ferrer. Per la importància de l’ofici com a auxiliar de les més diverses activitats, les ferreries havien estat tradicionalment un important centre de reunió. A Catalunya, les primeres referències documentals a artesans que treballen el ferro les trobem al segle IX relacionades amb les fargues pirinenques, malgrat el treball del ferro es remunta a períodes molt més antics.
El òxids de ferro, malgrat ser molt abundants a la natura, necessiten per obtenir ferro un alt grau de desenvolupament de la tecnologia dels forns. Per això foren els darrers d’incorporar-se a la metal·lúrgia