La sàlvia (Salvia officinalis)
Cicatritzant i bactericida
Des d’èpoques remotes la sàlvia va gaudir de reputació com una planta que guaria si no tots, almenys molts, dels mals de la humanitat. De fet el seu nom prové d'una arrel llatina que significa salvar o sanar. Un dels efectes que se li atribuïa era el d'estimular la fertilitat femenina. En l'actualitat sabem que la sàlvia conté certes substàncies que posseeixen propietats estrogèniques i que encara que no posseeix el pretès efecte estimulant de la fecunditat, si té importants aplicacions en la salut femenina. Les investigacions modernes ens indiquen que la sàlvia té propietats que la fan útil en un bon nombre de condicions.
Accions més destacades:
• Cicatritzant i bactericida: Per curar les ferides i les úlceres, afavorint la cicatrització i impedint que una ferida és pugui infectar.
• Estomacals, antidiarreiques i antivomitives: Contra les digestions pesades, la diarrea i els vòmits és un bon remei prendre tres tasses repartides al llarg de tot el dia d’infusió de fulles seques amb aigua.
• Emmenagog: Rebaixa lleugerament els dolors de la menstruació i facilita el buidat, evitant els problemes col·laterals que tot això ocasiona com són el mal de cap, mal d'estómac, retenció de líquids i irritabilitat general.
• Diürètica: Afavoreix l'eliminació de líquid en el cos, pel que resulta interessant no només pel que fa a l'obesitat sinó que també en aquell conjunt de malalties que milloren amb l'eliminació d'aigua i la conseqüent eliminació de toxines i especialment l'àcid úric: malalties circulatòries, hepàtiques, artritis, reumatisme, cel·lulitis, etc.
• Hipoglucemiant: El seu ús disminueix la quantitat de sucre en la sang. S'utilitza bastant en aquella gent que pateix diabetis.
• Dolors musculars: Resulta molt útil com a relaxant de la musculatura per tal de tractar malalties com les fibromiàlgies.
• Antisudoral: La thuyona, principi actiu principal, bloqueja les terminacions nervioses de les glàndules sudorípares.
Durant mil·lennis la sàlvia s'ha emprat en la cuina. Se sap que ajuda al procés digestiu estimulant la secreció de bilis. És particularment útil ajudant a reduir l'acumulació de gasos intestinals i calmar els còlics abdominals.
La sàlvia conté unes substàncies anomenades fitosterols que tenen un efecte estrogènic i refrescant. En les dones menopàusiques redueix la sudoració excessiva, per la qual cosa és molt eficaç per reduir les “calentors” i suors nocturnes. Una de les seves característiques és que redueix o deté el flux de llet materna pel que no ha de ser utilitzada per dones que estiguin en el procés d'alletar al seu nadó.
La sàlvia també pot usar-se externament. Posseeix propietats antisèptiques pel que és útil aplicar una tovallola que prèviament ha estat mullada amb una infusió de sàlvia sobre les picades d'insectes i talls lleus en la pell. També és útil en casos de gingivitis (inflamació de les genives) i aftes bucals.
Quan és consumida regularment la sàlvia ajuda a reduir els nivells de sucre en la sang de persones diabètiques.
Un te de sàlvia es pot preparar pel mètode conegut com a infusió usant tres o quatre fulles per cada tassa d'aigua. En el cas de nens i persones d'edat avançada s'han d'usar menys fulles o afegir més aigua per aconseguir un efecte menys fort. Les fulles es col·loquen en un recipient que pugui ser tancat. Es bull l'aigua, es tira sobre les fulles i es tanca l'envàs. Es deixa durant uns deu minuts. Es poden prendre tres o quatre tasses diàries d'aquest te. Usat en forma de gàrgares ajuda a alleujar la tos dels fumadors i la picor de gola.
Precaucions
La sàlvia conté un oli volàtil que usat en grans quantitats pot provocar convulsions en persones que pateixen d'epilèpsia. No s'ha d'usar en grans quantitats durant l'embaràs. En els nens i persones d'edat avançada s'ha d'usar una dilució major.
No ve a ser una planta verinosa però al que presentar una gran concentració de principis actius, cal aleshores utilitzar-la exclusivament en dosis adequades i en ús extern; ja que, si se supera la quantitat permesa resulta extremadament verinosa. Pot afectar externament a la pell produint dermatitis, al sistema nerviós central, al fetge i sobretot quan s'utilitzen en dones embarassades perquè poden produir avortaments...
Creences i tradicions d’un temps passat:
Hi ha un aforisme català que diu així: “Qui sàlvia té dins son hort, gran remei té molt a prop”, mentre que a França diuen: “Qui a de la sauge dans son jardin, ne laisse pas mourir son voisin”, es a dir, “qui té salvia al seu jardí, no deixa morir al veí ”.
En temps remots a Tarragona, Lleida i València, es creia que la sàlvia atreia als gripaus, congèneres de les bruixes i bruixots, i per aquest motiu, era recomanable netejar molt bé la planta abans de fer-la servir per tal de no enverinar-se.