
Aromatitzant en la cuina:En la cuina es pot utilitzar per donar més sabor als plats, amb un toc típic que, a més a més, augmenta les propietats medicinals dels àpats. S' ha emprat també per aromatitzar els formatges i fins i tot s' ha menjat els brot tendres. La presència de la niacina afavoreix la circulació de la sang, redueix el nivell de colesterol i evita el símptoma d' indigestió, moltes vegades associat amb la falta d' aquest element en el organisme.
Repel·lent de mosquits: La presència d' alcohols i olis essencials ( especialment el carvacrol, que s' utilitza en la indústria com desinfectant i fungicida) la converteixen , juntament amb la alfàbrega en un bon repel·lent de mosquits, per la qual cosa es pot emprar com a planta conreada o de jardí, posant-la a prop de les finestres perquè aquests insectes no s' apropin a les vivendes.
Per extraure olis d'ús industrial: D' ella es poden extraure productes com l' anetole, emprat en la fabricació de perfums o el carvacrol.
Toxicitat :
En dosis normals el seu ús no té cap toxicitat. Es té que vigilar quan es fa ús de l'oli essencial, que no haurà d' emprar-se mai en casos d' embaràs, úlcera o problemes cardíacs. Un ús elevat d' aquest oli, pel seu contingut en timol, por produir hipertiroïdisme o intoxicació, per irritació de l' aparell digestiu.
Recol·lecció i conservació: Les fulles i summitats floríferes hauran de recollir-se a la primavera. S' hauran d' assecar a l' ombra i guardar en un recipient de vidre ben tancat.
RECEPTES:
• Infusió: Afegir aigua bullint en quantitat equivalent a una tassa per culleradeta de farigola i deixar reposar durant 10 minuts. Prendre 3 vegades al dia.
• Bullir 50 grams de farigola en un litre d'aigua durant 10 minuts i efectuar esbandides, emprar-ho en halitosis, inflamacions de la boca, aftes, higiene de les dents i genives.
• Posar un bon grapat de farigola en un recipient d'aigua i efectuar inhalacions; excel·lent en refredats, ronquera, laringitis, faringitis, bronquitis, tos, etc..
• Per combatre estats asmàtics és recomanable barrejar farigola amb obèlia i efedra, que contribueixen amb el seu efecte antimicrobià.
• Per a la tos ferina, barrejar farigola amb cirerer de Virgínia i dròsera.
Creences d’un temps passat
En el refranyer popular podem trobar: “La farigola que es cull en Dijous Sant, es conserva sempre fresca”. Una altra, “La farigola no floreix després de setmana santa” i per últim també es té que tenir en compte que “ La sopa de pa, escaldada amb aigua de farigola collida dijous sant, cura de mal de ventre”.
Segons es desprèn de certs texts trobats, a la Península Ibèrica, la farigola aplacava les tempestes i evitava la caiguda dels llamps i molts sacerdots feien servir branquillons de farigola com a hisop; també moltes persones al tallar-se els cabells, feien servir aigua de farigola per netejar-se el cap, per defugir els mals esperits de les bruixes. En els habitatges era costum posar uns branquillons de farigola per protegir-los dels llamps i males influències.