La ceba (Allium cepa L)
Ceba, cebolla, kipula....
Català: Ceba
Castellà: Cebolla
Eusquera: Kipula, kinpula, tipula
Portuguès i gallec: Cebola
Francès: Oignon
Italià: Cipolla
Anglès: Onion
Alemany: Gemeine zwiebel
Nom científic:
Família:Liliàcies
Hàbitat: Originària probablement del sud-oest d' Àsia, ha estat conreada en climes benignes des del temps dels antics egipcis i rarament es troba naturalitzada.
Característiques : Planta biennal de la família de les liliàcies de fins a 1 m.. Fulles semicilíndriques que neixen d' un bulb subterrani, provist d' arrels superficials. Tija erecta que habitualment s' origina en el segon any de maduració de la planta, portadora al seu extrem d' una umbel·la de flors blanques o rosades.
Components actius principals:
- Aminoàcids: Àcid glutaminic, argenina, lisina, glicina...etc.
- Minerals: Principalment: Potassi, fòsfor, calci, magnesi, sodi, sofre i, en quantitats menors: ferro,manganès, zinc coure i seleni.
- Vitamines: Vitamina C, Àcid fòlic, Vitamina E
- Oli essencial amb molts components sulfurosos: disulfur d'atilpropili, metilaliïna, cicloaliïna...etc
- Àcid tiopropiònic:
- Quercetina
- Al·liïna, en menor quantitat que l'all.
Propietats medicinals:
Ús intern
Circulació: La presència d’al·liïna, encara que en menor quantitat que en l'all, la fa molt important donat que li atorga a esta planta propietats antitromboses ( no formació de coàguls en la sang ) pel que resulta molt adequada per a fluïdificar la circulació sanguínia i evitar o lluitar contra les malalties circulatòries següents: arteriosclerosi, colesterol, hipertensió, angina de pit i altres relacionades amb una mala circulació com les hemorroides. ( Macerar 300 gr. de ceba en un litre d'aigua durant 12 hores. Prendre tres gots al dia)
Diürètic: Afavoreix l'eliminació de líquids corporals, sent molt adequada en casos de reumatisme, cel·lulitis, hidropesia, edemes, i bufeta. ( 3 copetes al dia de la maceració de 50 gr. de ceba picada en un litre de vi)
Bactericida: Pel seu contingut en compostos rics en sofre, és , junt amb l'all, un dels millors remeis naturals per a combatre processos infecciosos de l'aparell respiratori ( grip, bronquitis, faringitis, etc..) i digestiu ( putrefaccions intestinals, diarrea, etc...) ( Xarop de ceba: Decocció durant una hora de la mateixa quantitat de ceba que d'aigua. A la preparació resultant, se li afegeix 1/5 parte de mel i 1/3 de sucre. Remoure fins que tingui una bona consistència i prendre tres tasses al dia) ( Bafs de ceba en aigua bullint)
Digestiu: Afavoreix la digestió, a l'estimular el fetge, la vesícula i el pàncrees encara que hauria d'evitar-se en aquells casos en què existeixi hiperclorhidria ( acidesa estomacal ) així com en estómacs delicats.
Últimes tendències:
Anticancerós: Estudis recents tendeixen a associar el consum de la ceba amb la inhibició del càncer. Els compostos de sofre poden ser els responsables en la lluita contra l'aparició de cèl·lules canceroses en l'estómac. El flavonoide quercetina, pels seus efectes antioxidants, també sembla jugar el mateix paper en aquest sentit.
Osteoporosis: Estudis realitzats sobre ratolins demostren, segons investigacions realitzades a Suïssa, com la ingesta diària d’aquest aliment afavoreix el desenvolupament del teixit ossi, disminuint en un 20 % l'osteoporosi.
Ús extern
Picadures de insectes:Les seves propietats bactericides la converteixen en un bon desinfectant contra les mossegades o picadures d'animals, especialment d'insectes. ( Mullar la zona afectada amb el líquid d'una ceba fresca picada)
Berrugues: Les berrugues poden eliminar-se si diàriament apliquem dos o tres vegades un emplastre amb el suc d'una ceba picada en vinagre.
Loció capil·lar:: A més d'estimular el fol·licle pilós, el sofre, elimina la caspa i ajuda a conservar el cabell. La quercetina té el seu paper en aquest sentit
( Realitzar friccions diàries del suc de la ceba tendra)
Altres usos
Aliment: És una planta que no hauria de faltar mai en la taula i hauria de menjar-se sempre crua, perquè la cocció destrueix els seus component essencials. Es pot menjar en caldo, barrejada amb altres verdures. Sobretot, hauria de menjar-se en amanides crua. Per a estómacs delicats, pot deixar-se la ceba en maceració amb oli d'oliva durant la nit, la qual cosa li fa perdre la seua acritud. Passa el mateix si la introduïm dins d'aigua amb un poc de suc de llima durant uns minuts. L'avantatge d'estos dos procediments anteriors és evitar que la ceba piqui, però que pugui conservar les seves propietats.
Creences d’un temps passat
Les planyideres feien servir molt la ceba per poder fer la feina amb més “realisme”.
Un cop més els bruixots la feien servir per elaborar preparats afrodisíacs i filtres d’amor.
A l’Edat Mitjana, quan una jove volia recuperar l’amor perdut o viceversa, anava a on calgués per aconseguir l’anomenat pastís d’amor, que estava compost de moltes substàncies, entre elles hi havia ceba.
A pagès, es diu: perquè les cebes es facin més grosses, s’han de plantar en quart creixent, mentre que a França diuen que, si es plantenquan la marea puja, pugen també elles i floreixen més aviat, si se’ls tallen els tanys quan la marea baixa, les cebes es fan més grosses.
També es fan servir per fer calendaris per pronosticar el temps, per saber quins mesos plourà i quins no.
Una malastrugança pot ser deixar una ceba encetada damunt la taula, pot portar desgràcia.
Un proverbi popular a tenir en compte: ” La ceba al matí, és or, al migdia , plata i, al vespre ,mata”.