La Maduixa: (Fragaria Vesca)
Maduixa, maduixera
Català: Maduixa, maduixera, fraga, fraura, frauda, fraulera
Castellà: Fresa, fresera, fragaria, fraga, fraguera, madroncillo
Eusquera: Rragatze, arrabatze, marguosto, marguazi
Portuguès: Morango, morangueiro
Francès: Fraisier
Italià: Fragola
Anglès: Strawberry,
Alemany: Walderdbeere
Nom científic: (Fragaria Vesca)
Hàbitat: A l' ombra dels alzinars, fagedes i rouredes.També a la vora dels camins humits i a prop de les tanques.
En l’actualitat és un cultiu hortícola de gran difusió comercial en existir moltes varietats.
Les varietats conreades són plantes amb poques exigències quan a la qualitat dels terrenys i clima, però calen fertilitzar-los i cuidar-los amb cura.
Característiques: És una planta perenne de les rosàcies que produeix brots nous cada any. Presenta una roseta basal d' on sorgeixen les fulles i les tiges florals. Tots dos de la mateixa longitud. Les tiges florals no presenten fulles. Al seu extrem apareixen les flors, de cinc pètals blancs, cinc sèpals i nombrosos estams. Els pecíols de les fulles son pilosos. Cadascun sosté una fulla composta de tres folíols ovals dentats. Aquests són d'un verd brillant per l' anvers i més pàl.lids pel revers. que presenta una nervadura més manifesta i una gran pilositat. De la roseta basal sorgeixen també un altre tipus de tiges reptans que produeixen rels adventícies d' on neixen noves plantes. El fruit ,que coneixem com "maduixa" és en realitat un engruiximent del receptacle floral, mentre els puntets que hi ha a sobre d' ella són els autèntics fruits. Les maduixes cultivades procedeixen de la maduixa silvestre que ha estat creuada amb varietats americanes.
Propietats:
a)medicinals:
-Diürètiques i antireumàtiques: Si ens prenen de tres a quatre tasses diàries d' infusió de fulles i arrels, ens ajudarà a combatre l' àcid úric i l' artritis .
- Colesterol: La gran quantitat d' àcid acòrbic, així com lecitina i pectina que contenen els seus fruits la fan ideal per combastre els alts nivells de colesterol de la sang.
-Antiinflamatòries: Prendrem una infusió de fulles per les inflamacions del intestí .La cocció de les arrels ens ajudarà a disminuir les inflamacions artrítiques.
-Astringents: Beurem de tres a quatre tasses diàries de la cocció de les seves fulles contra la diarrea.
Les infusions de fulles seques són molt astringents i poden utilitzar-se per tractar les úlceres de la boca.
-Mineralitzants: Els seus fruits , molt rics en vitamina C, tenen propietats antianèmiques i reconstituents. Resulten molt adequats en la època del creixement.
b)Culinàries:
-Els seus fruits són molt adequats en règims dietètics donat que tenen molt poca quantitat de sucre , per la qual cosa es recomana el seu ús a les persones diabètiques . També són emprats en la fabricació de melmelades i pastissos.
-Les fulles tendres es poden consumir com a verdura.
c)Cosmètiques:
-Les fulles matxucades i aplicades sobre la pell constitueixen un bon remei per evitar les arrugues de la pell:
Recol.lecció i conservació:
Les fulles hauran de recollir-se quan la planta estigui ben florida. Les arrels quan estigui a punt de assecar-se. Els fruits ben madurs. Haurem de conservar-la a l' ombra i en un lloc a l' abric de la calor i de la humitat.
Creences d’un temps passat
Les maduixes salvatges ja eren conegudes pels grecs i romans, i, segons sembla va començar a conrear-se a França cap allà el segle XIV.
El xarop de maduixa, s’utilitzà contra l’icterícia i el mal de pedra, degut a les propietats purificants i diürètiques. Els arrels d’aquesta planta van servir per combatre la disenteria, les diarrees, les hemorràgies i gonorrees, sempre que aquestes no fossin massa greus.
Va ser usada per combatre l’àcid úric i evitar la cristal·lització de la malaltia de la gota.
Es diu, que un important personatge va aconseguir guarir la gota fent un règim a base de maduixes. Per aquestes cures es té que ingerir mig quilo de maduixes diàriament, cal dir que la maduixa és molt rica en vitamina C.
Els pagesos que estaven exposats a treballar en condicions climàtiques adverses, utilitzaven el fruit de la maduixa per curar-se els penellons i tothom que ha fet servir aquest remei, diu que mai més ha tornat a tenir-ne.
Tot i així, a Catalunya hi ha una mena de burla referida al ús en els penellons:
Quan un té penellons, li diuen que per curar-se’ls s’ha de fer un bon tip de maduixes boscanes acabades de collir.
Com que és un fruit que ve a l’estiu, o al menys quan no fa fred, el remei equival a un altre, que també se sol donar per broma, que diu que els penellons es curen amb uns quants raigs de sol de juliol o agost.
Molts camperols de la Península Ibèrica, amb les fulles de la maduixera confeccionaven uns cinturons màgics per preservar-se de les mossegades de les serps. En zones pedregoses mai sortien a treballar sense aquest amulet.