Romaní (Rosmarinus officinalis)
Rosmarinus officinalis
Català: Romaní, romanyí, romanill, romer
Castellà: Romero, rosmarino, aroma de mar, hierba de los trobadores
Eusquera: Erromero, erramero, erremule
Portuguès: Alecrim, alecrinzeiro
Gallec: Romero
Francès: Romarin
Italià: Rosmarino
Anglès: Rosemary
Alemany: Rosmarin
Nom científic: Rosmarinus officinalis.
Família. Labiades.
Habitat: creix espontàniament en les brolles de clima mediterrani, juntament amb altres plantes com la farigola, l' espígol i les estepes.
Característiques: és un arbust de fulla perenne molt aromàtic. Té flors de color lila pàl·lid i nombroses fulles de color verd fosc pel anvers i blanquinós pel revers.
Ús intern
Té efectes estimulants i tònics. Té un efecte recuperador en les dolences respiratòries i ens ajuda a superar les afeccions del fetge i del aparell digestiu en general. Si el prenem desprès dels àpats en forma de tisana ens ajuda a digerir millor.
Antireumàtica: Pel seu contingut en cineol , resulta adequada en el tractament de malalties reumàtiques( Infusió d'una cullerada de planta seca, 2 tasses diàries)
Emmenagog: Rebaixa lleugerament els dolors de la menstruació i facilita el buidat, evitant els problemes col·lateral que tot això ocasiona com mal de cap, estómac, retenció de líquids e irritabilitat general. ( Infusió d'una cullerada de sumitats floríferes. 3 tasses diàries)
Antioxidant: És una de les plantes amb propietats antioxidants. Conté més de 30 compostos amb aquestes propietats, entre elles el timol, molt abundant també en la farigola , l'àcid rosmarínic o el carvacrol. Aquestes propietats poden ser molt útils en el tractament de malalties com la Sida o el càncer. ( Infusió d'una cullerada de té per tassa d'aigua. Prendre tres tasses al dia)
Té propietats antiespasmòdiques, com a calmant dels nervis, especialment útil durant la menopausa. És estimulant, diürètica i colagoga; cardiotònic, hipotensor i mejorador dels processos digestius; és carminatiu. És útil en reumatismes articulessis, dolors reumàtics i d'estómac, i en aquells maldecaps d'origen nerviós. És molt eficaç en afeccions cutànies, com a contusions, úlceres i ferides; també com a alleujament simptomàtic de reaccions al·lèrgiques de la pell, i de variades formes reactives de la mateixa, exemple de la qual produeix la processionària del pi o els pels urticants de les ortigues.
El romaní s'utilitza àmpliament en farmacologia, Així, de les fulles s'extreu una essència que forma part de molts preparats antireumàtics, exemple de l'alcohol spiritus rosmarini, o liniments com el linimentum saponafo-camphoratum, utilitzats en aplicacions tòpiques.
Vi de romaní tònic i diürètic
A un litre de vi blanc generós, afegir un puñadito de fulles seques i esmicolades de romaní. Deixar macerar durant 10 dies. Filtrar i prendre dues o tres copita al dia.
Decocció de romaní per a ús extern, en reumatismes, articulacions, contusions, úlceres i ferides. Per a les afeccions descrites, afegir a mig litre de vi un polsim de fulles seques i esmicolades de romaní, deixar reduir una mica. Filtrar i aplicar sobre gasa o comprimida sobre les zones afectades. Els mateixos efectes s'obtenen mitjançant oli de romaní en pomada.
S’utilitzen les fulles fresques o seques recollides durant o després de la floració del romaní, també s’aprofiten les flors per les seves virtuts farmacològiques.
Propietats farmacològiques
La gran majoria estan relacionades amb l’activitat de l’oli essencial. S’ha demostrat de forma activa que és un bactericida potent, antiviral i també antioxidant (sobretot gràcies al carnosol)
L’administració per via oral, també presenta una activitat diürètica.
L’aplicació tòpica dels extractes alcohòlics fets amb fulles de romaní, inhibeixen la iniciació i progrés del tumor epidèrmic (amb un 40-60% d’eficàcia).
Aquest oli essencial ha demostrat in vitro activitat espasmolítica i anticonvulsiva
Té també un efecte similar al dels antiinflamatoris i millora l’activitat circulatòria, sobretot a les extremitats inferiors , essent un bon cicatritzant.
També ha estat demostrat el seu ús en el tractament de l’alopècia.
El fum del romaní serveix com a tractament per l’asma.
El romaní es troba incorporat a les farmàcies d’Alemanya,Anglaterra, Argentina, Austràlia, Bèlgica, Espanya, França, Mèxic, Portugal, República Txeca i Suïssa, entre d’altres.
Efectes adversos i tòxics
Si no es menja una quantitat exagerada de la substància, no té cap efecte tòxic conegut.
Interaccions medicamentoses i contraindicacions
Hauran d’abstenir-se de la ingesta de romaní les dones embarassades, ja que s’ha observat que és un agent abortiu i encara que no s’ha pogut demostrar, es recomana que pels seus efectes estrogenics i al ser un aliment amb factors medicinals, que se n’eviti de menjar durant el període d’embaràs i lactància.
Els pacients epilèptics i diabètics tampoc n’haurien de menjar.
Ús extern
Usada externament, resulta molt útil com relaxant musculars per tractar malalties com la fibromiàlgia, o els dolors musculars ( Fregar les zones dolorides amb una barreja de 10 gotes oli essencial en dues cullerades d'oli d'oliva. No beure l'oli essencial.) ( Afegir 20 gotes a l'aigua de bany. Prendre un bany durant 15 o 20 minuts) ( Afegir a l'aigua del bany la Infusió de 3 cullerades de planta seca en un litre d'aigua. Prendre un bany durant 15 o 20 minuts )
Caiguda del cabell: L'aplicació de friccions sobre el cuir cabellut amb una part d'oli de romaní barrejat en dues parts d'oli d'ametlla, ajuda a millorar la circulació en aquesta zona i afavorir el naixement del cabell. És una bona solució per a prevenir la calvície o alopècia.
Altres propietats
Culinàries: És un condiment extraordinari que incrementa el gust del menjar, especialment amb els estofats o en carns a la brasa, sempre que es faci un ús prudencial,donat que el seu sabor és bastant fort. Unes quantes fulletes al damunt d' una amanida variada ens donaran un toc de sabor mediterrani.
Ambientadores: Un grapat de flors seques a dins d'un saquet fet de roba constituiran un bon recurs per eliminar les olors fortes en una habitació o com un ecològic ambientador a dins d' un vehicle.
Recol·lecció i conservació: La primavera i l' estiu són les dues millors estacions per recollir les fulles i les flors que s' han d' assecar a l' ombra i guardar-se en un lloc ben sec i fosc fins que estiguin ben seques. Després les haurem de guardar en un recipient de vidre lluny de la humitat i de la llum solar.
El romaní és una planta molt antiga i àmpliament elogiada per les seves nombroses propietats medicinals i aromàtiques. Posseeix alcaloides, saponina, àcids orgànics i un 2% d'oli essencial (oleum rosmarini, oleum anthos). Aquest últim conté al seu torn cineol, càmfora i borneol.
Té propietats antiespasmòdiques, com a calmant dels nervis, especialment útil durant la menopausa. És estimulant, diürètica i colagoga; cardiotònic, hipotensor i mejorador dels processos digestius; és carminatiu. És útil en reumatismes articulessis, dolors reumàtics i d'estómac, i en aquells maldecaps d'origen nerviós. És molt eficaç en afeccions cutànies, com a contusions, úlceres i ferides; també com a alleujament simptomàtic de reaccions al·lèrgiques de la pell, i de variades formes reactives de la mateixa, exemple de la qual produeix la processionària del pi o els pels urticants de les ortigues.
El romaní s'utilitza àmpliament en farmacologia, Així, de les fulles s'extreu una essència que forma part de molts preparats antireumàtics, exemple de l'alcohol spiritus rosmarini, o linimentos com el linimentum saponafo-camphoratum, utilitzats en aplicacions tòpiques.
Aquesta espècie és a més una benvolguda planta aromàtica i condiment en aplicacions culinàries. També s'utilitza en la indústria de la perfumeria.
Vi de romaní tònic i diürètic
A un litre de vi blanc generós, afegir un manat de fulles seques i esmicolades de romaní. Deixar macerar durant 10 dies. Filtrar i prendre dues o tres copetes al dia.
Decocció de romaní per a ús extern, en reumatismes, articulacions, contusions, úlceres i ferides. Per a les afeccions descrites, afegir a mig litre de vi un polsim de fulles seques i esmicolades de romaní, deixar reduir una mica. Filtrar i aplicar sobre gasa o comprimida sobre les zones afectades. Els mateixos efectes s'obtenen mitjançant oli de romaní en pomada.
S’utilitzen les fulles fresques o seques recollides durant o després de la floració del romaní, també s’aprofiten les flors per les seves virtuts farmacològiques.
Ús popular
Aquesta planta sempre s’ha utilitzat per a diversos usos de forma popular.
Entre ells, pel tractament de les cefalees i del vertigen; per disminuir les molèsties musculars i el mal d’esquena, així com la circulació deficient i per les lesions cutànies. Com a estimulant del cabell i per l’eliminació de la caspa.
També s’utilitza per millorar la respiració durant els constipats, la grip o la sinusitis, i per “despertar” la ment.
Ús alimentari
El romaní té grans quantitats de ferro, calci i vitamina B6.
La planta s’utilitza freqüentment a la cuina tradicional i mediterrània, complementant gran varietat d’aliments.
Les fulles del romaní, tan fresques com seques, són utilitzades per aromatitzar carns, especialment la de corder, sopes i verdures, i li dona un sabor especial.
Una fulla de romaní fresc aromatitza olis i vinagres i així s’aconsegueix donar-li un toc diferent.
A més, s’utilitzen cremes que porten romaní com a principal ingredient com a acompanyants dels plats principals o postres.
Tot i això, el romaní té un gust una mica salat i s’ha de cuinar amb moderació, evitant així que el sabor del plat sigui molt fort.
Altres usos
Per la seva forta fragància, és molt utilitzat en perfums.
La seva fusta serveix com a combustible i també per a fer llaüts i altres instruments.
El romaní també el podem mesclar per fer l’aigua del bany.
Tradicionalment, també s’han tingut en compte les seves propietats afrodisíaques.
El nèctar de les seves flors és excel·lent per a les abelles, que el busquen normalment, i dóna una mel de bona qualitat.
Els seus efectes antioxidants són utilitzats en la industria dels embotits.
Creences i curiositats d’un temps passat
A Egipte va ser un dels ingredients de les formulacions fetes per embalsamar els cossos dels morts.
Una llegenda molt antiga explica que la Verge Maria, a la seva fugida d’Egipte, va perdre un mantell de color blau que la tapava, i aquest va caure sobre les rames d’un senzill arbust verd. Llavors, l’arbust va florir donant petites flors blaves. A l’arbust avui en dia se’l coneix amb el nom de romaní. També es diu que el romaní creixerà durant trenta-tres anys, fins arribar a l’edat que Crist va ser sacrificat, i llavors morirà. Aquestes llegendes, li han aportat un aire místic i noble a la planta.
La famosa “aigua d’Hongria” té com a principal component el romaní.
El romaní sempre ha sigut una planta molt utilitzada i per això trobem gran nombre de referències sobre la planta en molts d’escrits. Per exemple, es pot recordar el que va dir Linné sobre el seu fort aroma i l’abundància a Espanya: ”creix a Espanya tan abundant, que els navegants, abans de veure terra, reben la seva olor”.
Pel que fa a les seves nombroses propietats, en paraules de Font i Quer trobem: “es té per estimulant, antiespasmòdic i lleugerament diürètic; actua també com colagog, això és, sobre la secreció biliar. Els herbolaris valencians el recomanen per rebaixar la sang. A l’exterior s’utilitza per lluitar contra els dolors articulars així com para tonificar el cos cansat per treballs violents o per haver caminat massa.” També es tractaven amb ell alguns trastorns nerviosos; els metges àrabs, a l’antiguitat, utilitzaven el romaní per a tornar la parla després d’un desmai o síncope.
A més a més, s’acostumava a repartir pels calaixos i armaris per evitar els àcars i també es col·locava a les habitacions dels malalts com a desinfectant.
Ha estat una planta associada sempre a cerimònies, ja sigui en casaments o funerals. Com símbol d’amor etern els nuvis el solen portar a la solapa i les núvies a la corona matrimonial.
A França, a la Universitat de la Sorbona, els estudiants prenien moltes infusions per estimular la seva retentiva en èpoques d’exàmens.
A Gran Bretanya, els 11 de novembre es fan corones amb romaní per condecorar als ex- combatents de les dues guerres mundials.
A l’Empordà i molts altres punts de Catalunya hi ha la creença que els romanins floreixen cada Mare de Déu.