Julivert (Petroselinum crispum)
originària de Grècia i Sardenya
Català: Juliver, julivert en rama, juevert, givert
Castellà:Perejil
Alemany: Petersilien, petersilie
Anglés: Parsley.
Euskera: Perrexil.perresil, perrezil, perretxille,pheresil, perrasil
Francès: Persil.
Gallec: Prixel, salsa
Italià: Prezzemolo.
Portugués: Salsa, perejil.
Nom científic: Petroselinum crispum
El julivert (Petroselinum crispum) és una planta de la família Apiàcia, també anomenada família Umbel·lífera. De les dues varietats de julivert, la de fulles arrissades (Apium petroselinum) és més decorativa però amb un gust menys intens.
Se\'n consumeixen les fulles com a condiment però també es pot menjar l\'arrel.
Característiques : Planta perenne aromàtica de fins a 1 m. d\'alçada de la família de les Umbel·líferes. Tiges inclinades. Fulles inferiors tripinnades, amb amplis lòbuls cuneïforme, en espècies cultivades generalment arrissats; fulles superiors amb tres lòbuls. Flors en umbel·les de fins a 5 cm, aplanades per dalt. Fruits ovoides de fins a 3 mm.
És una planta originària de Grècia i l\'Illa de Cerdenya que també es troba en el Mediterrani oriental, Nord d\'Àfrica i Sud-Oest d\'Àsia. Actualment es cultiva arreu del món però sobretot en molts llocs d\'Europa. Creix espontàniament en zones fresques al costat de parets i roques. Als Països Catalans apareix com a subespontània al voltant de les cases de pagès i molt sovint entre les roques de les parets fetes de pedra seca.
Es troba en zones temperades. Creix en substrats ben abonats, horts, jardins, pels voltants de camins, murs i zones rocoses.
Petroselium crispum és un arbust (entre 20cm - 1\'5m). l\'arrel fa uns 10cm de llargària per 2 cm d\'ample, és napiforme, carnosa i té una tonalitat groguenca-ataronjada. De l\'arrel surten les tiges de tipus herbàcia i ascendents. Les fulles amb pecíols llargs, són tripinnades i dentades (o trilobulades amb folíols dentats). Les flors són pentàmeres i actinomorfes, de color groguenc-ver dós i es troben agrupades en umbel·les compostes i planes. el calze està format per cinc sèpals. L\'androceu consta de cinc estams alternats amb els cinc pètals que componen la flor. El gineceu està format per un pistil d\'ovari ínfer format per dos carpels (bicarpel·lar). Els fruits són diaquenis (2mm llarg per 1-2mm d\'ample) oval-arrodonits que formen dos mericarps separats.
Antianèmic/Vitamínic: evita l\'anèmia ja que és molt ric en minerals i en vitamines.
Antiescorbútic: preveu les afeccions degudes a la falta o insuficiencia de vitamina C.
Antiespasmòdic: disminueix els espasmes.
Antimicrobià: té activitat antibacteriana.
Antipirètic/Vasodilatador: serveix per disminuir la febre. Són medicaments que poden actuar donant lloc a una vasodilatació perifèrica general.
Antirraquític: combat el raquitisme.
Antireumàtic
Antixeroftàlmic: combat la xeroftàlmia o xeroma, aspecte sec o mat de la conjuntiva, deguda a la manca de vitamina A.
Aperitiu: obre les vies digestives i obre la gana.
Carminatiu: ajuda a expulsar les flatositats gàstriques i intestinals.
Depuratiu: antisèptic de la sang, tub digestiu i vies urinàries.
Desintoxicant: ajuda a l\'eliminació de toxines i substàncies pertorbants.
Diürètic/Laxant: Afavoreix l\'eliminació del líquid del cos. L\'apiol junt amb la miristicina tenen un efecte irritant sobre la mucosa urinària. Estudis recents demostren que aquestes substàncies impedeixen el bon funcionament de la bomba sodi-potassi i com a conseqüència es crea un flux osmòtic d\'aigua cap a la llum de l\'intestí.
Emmenagog: regula la menstruació i rebaixa els dolors d\'aquesta mateixa. Actua sobre l\'úter.
Estimulant general, nerviós i de les fibres musculars llises
Estomacal: afavoreix la digestió.
Expectorant: ajuda a expectorar o eliminar substància per via oral.
Pectoral: enforteix els pulmons i ajuda a curar les seves dolències.
Regenerador capil·lar
Resolutiu: ajuda a curar llagues, ferides...
Vermífug: ajuda a l\'expulsió de cucs paràsits intestinals. [4][5]
Propietats medicinals:
Us intern
Carminativa,tònica estomacal i digestiva: Afavoreix la digestió , contribueix a expulsar les flatulències i obri la gana. Molt adequada en espasmes intestinals. (Infusió d\'una cullerada petita de llavors, per tassa d\'aigua. 2 tasses al dia) ( En cas d\'inapetència prendre una tassa de la infusió mitja hora abans de les àpats )
Diürètica: És un dels millors diürètics per l\'acció de l\'apiol que afavoreix l\'eliminació de líquids corporals, sent molt adequada en casos d\'obesitat, malalties reumàtiques i cardíaques que s\'associen amb l\'acumulació d\'aigua en el cos. ( Prendre 3 cullerades de suc al dia, obtingut al picar la planta o comprar en botiga especialitzada)
Emmenagoga: Afavoreix la menstruació i alleuja els dolors associats amb ella. La influència de la miristicina i de l\'apiol són els responsables d\'aquesta propietat. En dosis superiors al que està permès, aquests dos resulten tòxics ( Veure toxicitat) (Decocció 25 gr. d\'arrel per mig litre d\'aigua durant 10 minuts. Prendre una tassa al dia.)
Ús extern
Col·liri ocular:Alleuja les irritacions dels ulls cansats ( Esprémer la planta tendra i aplicar amb una gasa un poc de suc sobre els ulls )
Vulneraria:Atenua els dolors ( Aplicar un cataplasma amb el suc diluït en alcohol, sobre la zona on es presenten els dolors) (Realitzar una petita bola amb julivert i oli d\'oliva, Afegir una mica de sal i introduir la barreja en l\'oïda, posar al damunt d\'un queixal inflamat, etc.) L\'àcid ascòrbic i el zinc són els responsables d\'aquesta propietat.
Relaxant: (Abocar una infusió d\'un parell de litres d\'aigua amb 50 gr. de fruits en l\'aigua del bany ) Produirà un efecte notable de relax al nostre cos.)
Galactòfuga: Detenir l\'excés de producció de llet en les lactants ( Esprémer la planta tendra i aplicar amb una gasa un poc de suc sobre els pits)
Halitosi: La mala olor de boca o halitosi es pot combatre mastegant uns fulles de julivert.
Altres usos
Condiment: Menjat fresc, el julivert resulta ideal per a donar sabor a molts plats des de sopes, a verdures, ensalades, carns....D\'igual manera s\'utilitzen les llavors i les arrels seques, com a espècies.
L\'oli essencial, principalment per la seva composició en apiol, miristicina, bergaptè i xantotoxina. L\'apiol, en dosi adequada, actua com emmenagog, facilitant el menstru i evitant els dolors associats al mateix. En quantitats superiors al que està permès
( més de 10 gotes d\'essència al dia) resulta abortiu. En dosi més elevada produeix intoxicació del fetge, paràlisi circulatòria i mort, precedits de diarrees, vòmits, alteració del ritme cardíac..etc. En cas de no arribar a produir la mort, les lesions sobre el fetge i els ronyons són importants.
No ha de subministrar-se oli essencial durant l\'embaràs !
Un altre component tòxic de l\'oli essencial és la miristicina, un estupefaent que afecta al sistema nerviós central, i que pot produir convulsions.
La xantotoxina i el bergaptè són fototòxics, que reaccionen en contacte amb la llum, especialment en ambients molt assolellats o d\'alta muntanya, produint lesions en la pell.
Donat el perill que suposa la ingestió de l\'oli essencial, es recomana no utilitzar aquest producte, aprofitant la resta de preparacions per a aconseguir els efectes beneficiosos d\'aquesta planta.
Arrels i fulles han d\'assecar-se a l\'ombra, encara que és millor no assecar les segones. Les primeres han de guardar-se en recipients hermètics en un lloc fosc; les fulles haurien de menjar-se fresques. Les llavors han d\'assecar-se al sol i conservar-se en un recipient hermètic en lloc fresc i ombreig.
Droga o òrgan usat com medicinal
La droga de la planta està constituïda pels fruits però també s\'usen les fulles i les arrels.
Els metabòlits més abundants en el julivert són els flavonoides (apiína, apiol, luteonina...)
El julivert s\'usa per afavorir la digestió, contribueix a eliminar les flatulències i obre la gana ja que és un bon carminatiu. Gràcies a la seva propietat com a diürètic s\'usa per a l\'eliminació de líquids corporals, sobretot en casos d\'obesitat, malalties reumàtiques i cardíaques associades amb l\'acumulació d\'aigua al cos. La presència d\'apiol i miristicina fan que sigui un bon emmenagog i s\'usi per alleujar els dolors de la menstruació.
De forma externa s\'usa com a col·liri ocular per alleujar irritacions de l\'ull, com relaxant en infusions i per combatre l\'halitosi.
Ús etnomedicinal i popular
L\'ús que se\'n fa del julivert a nivell popular és molt divers:
Infusions (tres tasses diàries): s\'usa en casos de tos, refredats, bronquitis, trastorns menstruals, nerviosisme, reumatisme, flatulències, cistitis, edemes, còlics intestinals i com a galactagog.
En el cuir cabellut: per combatre polls
Ingestió en fresc: com condiment en àpats ajuda a eliminar gasos i té un efecte diürètic.
Decocció de l\'arrel.
Popularment s\'havia fet servir com un remei pel mal alè (halitosi) i se sap que les dones de la Grècia antiga el feien servir per dissimular davant els seus marits que havien begut vi.
Formes Galèniques
Infusió: al 2-4% de les fulles o 1-2% de les llavors. S\'administren 2-3 tasses diàries.
Decocció: a partir d\'una arrel trossejada (2-3g per tassa o 10-12g/l)essent administrades 3 tasses al dia.
Extracte de fluid: en relació 1:1 en 25% d\'alcohol, en base a 2-4ml, 3 vegades al dia.
Tintura: en relació 1:5, s\'administren 50-100 gotes, 1-3 vegades al dia.
Pols: tant el fruit com l\'arrel, en base a 2-5g/dia. En el mercat nord-americà s\'expenen càpsules de julivert que contenen 430-455mg per unitat.
Suc: a partir de les fulles fresques, s\'administren 10-15 gotes, 1-3 vegades per dia.
Oli essencial: 2-3 gotes en una mica d\'aigua i/o sucre, fins a 3 vegades per dia. [3]
Toxicitat i efectes adversos
Com altres plantes considerades inofensives el julivert és lleugerament tòxic consumit en grans quantitats. Quan l\'apiol es troba en quantitats elevades actua sobre el sistema nerviós de manera que pot provocar hematúria, hiperglucèmia i paràlisi muscular. A més, la miristicina és estupefaent i es comporta com un agent al·lucinogen. La apigenina presenta un efecte sedant en el SNC.
Interaccions medicamentoses
El julivert no pot consumir-se en grans quantitats en els casos següents:
IMAO (inhibidors de la monoaminooxidasa): el julivert potencia l\'acció d\'aquesta substància.
Drogues anticoagulants: la vitamina K que es troba en el julivert pot antagonitzar l\'acció dels anticoagulants.
Agents antidepressius: la presència de miristicina pot desencadenar un síndrome serotoninèrgic.
Contraindicacions
Els olis essencials del julivert no són recomanables a dones en període de gestació o lactància, a causa del seu efecte úter-estimulant i les seves propietats abortives, i tampoc en casos d\'hipotensió arterial o insuficiència renal. A més, està contraindicat en persones amb malalties neurològiques com epilèpsia, Parkinson, etc.
Estat de conservació
Les fulles de julivert es recullen quan es necessiten tallant tot el peciol intentant no danyar la tija principal. El seu creixement és molt ràpid, i així doncs, fa nous talls i peciols de seguida. Les fulles es poden usar fresques o congelades. També existeixen seques però aquestes perden part del seu aroma.
No es recomanable tenir el julivert en remull ja que la vitamina C és soluble i es pot perdre. Al netejar-lo, sobretot si està musti, és millor fer-ho amb aigua calenta ja que després es tritura millor.
Les arrels recollides a la tardor poden guardar-se en pots de vidre de forma seca.
Creences d’un temps passat
Galè, que va exercir a Pèrgam i a Roma, feia portar el julivert des de Macedònia ja que ell atribuïa a les fulles d\'aquesta planta propietats resolutives i vulneraries, és a dir, útil per curar llagues i ferides.
Antigament es confiava en les virtuts del julivert empleant-se en diverses malalties i subministrant-se de formes variades. Més que un condiment, els terapeutes i els naturalistes de l\'Antiguitat, des de Hipòcrates fins a Galè es parlava del Petroselinum com a substància que feia orinar i menstruar.
Dioscòrides, metge del exèrcits de [Nerón], a més, també deia que era útil contra les ventositats de l\'estòmac i de l\'intestí. Dioscòrides recomanava als soldats dur fulles de julivert per recobrar forces i procurar energia i aquests les prenien abans dels combats.
Els romans van dur el julivert des de la zona mediterrània fins a Anglaterra y des d\'aquí es va estendre a la resta del món, essent aquests els que van descriure les virtuts d\'aquesta planta.
Els antics grecs solien usar el julivert per coronar els atletes victoriosos i també per adornar els sepulcres dels familiars difunts.
Pío Font Quer, va escriure en el seu llibre de plantes medicinals, que la ramaderia feia servir el julivert per a “escalfar” les ovelles. Un cop sec s’afegia a les herbes o alfals amb aigua una mica salada. Aquesta pastura calenta donada a les ovelles tot l’any i tanmateix pels marrans perquè les facin prenyar. Si es vol tenir xais per a Any Nou, es té que donar julivert per sant Jaume, doncs en aquesta època les bèsties no estan en zel.
Dites populars:
El julivert com més s\'hi fa més s\'hi fa més s\'hi perd: es refereix al fet que el conreu d\'aquesta planta té la competència de l\'abundància les plantes silvestres de julivert i potser al fet que les llavors poden tardar un mes en germinar.
X s\'assembla al julivert (X és el nom d\'una persona): significa ser xafarder, referit al fet que el julivert que era, antigament, la espècia més usada en la cuina i pràcticament a tot arreu.
Et creixerà julivert en les orelles: el julivert és una planta que creix fàcilment a tot arreu inclús en condicions dures. Aquesta dita era usada de pares a fills quan no es volien rentar les orelles.