Amatller
(Prunus amygdalus)
Castellà: almendro, almendredero,almendral
Català: ametller, ametler
Basc: almendara, arbendolondo, amanda, arbendol
Gallec i portuguès amendoeira
Francès: amandier
Anglès: almondtree
Italià: Mandorlo
Holandès: amandelboom
Alemany: Mandelbraum
Nom científic: Prunus amygdalus L. con dos variantes ( Prunus amygdalus L. var. dulcis y Prunus amygdalus var.amara)
Característiques : Arbre perenne de la família de les rosàcies de fins a 10 metres d’ alçada. Tiges erectes d’ escorça fosca i clivellada.. Fulles punxegudes, ovado-lanceolades de fins a 12 cm de llargada, de contorn dentat. Flors agrupades normalment en parelles, de color blanc rosat, rosat o , mes rarament, blanc. Pètals de fins a 2,5 cm. Fruits en drupa amb el mesocarp inicialment tou que es fa més endurit. Llavor comestible.
Propietats:
Mencionarem aquí les propietats de l’ametlla dolça. Respecte a les ametlles amargues, encara que s’ hagin emprat i es segueixen emprant en medicina popular, hauria d’ evitar-se el seu ús casolà per tractar-se d’ un producte perillós, deixant-lo només en mans d’ experts per preparats farmacològics.
Ús intern
Inflamacions de l’ aparell digestiu, i urinari: Utilitzarem les ametlles dolces. Es deu treure la pell exterior del fruit, en cas contrari són molt difícils de digerir. Amb elles elaborarem llet d’ ametlles ( Diluir en un litre de llet la barreja formada per 30 gr. d’ ametlles matxucades i barrejades amb 20 gr. de sucre . Filtrar i prendre dues tasses al dia.)
Antifebrífuc, antitussigen i pectoral: Quan apareix febre o quan fa presència la tos o el pit recarregat ( La mateixa preparació vista anteriorment pot servir en aquests casos) )( Oli d’ ametlles extret per pressió d’ ametlles sense pell , en proporció de 6 cc per dosi )
Laxants: L’ oli d’ ametlles també té propietats lleugerament laxants.
Ús extern
L’ ametlla i especialment l’oli d’ ametlles entra en la composició de molts preparats per la bellesa, per hidratar la pell i evitar la formació d’ arrugues.
Usos alimentaris
Les ametlles constitueixen un aliment molt adequat per el seu valor alt en proteïnes ( sobre el 20 % ) i el seu escàs contingut en carbohidrats. Seran adequades quan, emprant un regim vegetarià, volem prescindir de les proteïnes animals. Hem de tenir en compte treure la pell i mastegar-les amb molta cura perquè no ens resultin indigestes.
Amb les ametlles s’ elaboren els famosos torrons i massapans que constitueixen un aliment molt nutritiu, especialment adequats per combatre el fred nadalenc, encara que molt riques en sucres, per la qual cosa hauran de menjar-se amb prudència en casos d’ obesitat, colesterol, problemes d’ estómac, acidesa , etc.
En el llevant espanyol existeix el costum de menjar-les tendres, encara que hauria d’ evitar-se aquest ús per ser molt indigestes quant no han madurat, a més de contenir amigdalina que desapareix quan han madurat.
Recol.lecció i conservació: Les ametlles es recolliran quan estiguin ben madures, a mitjans de setembre. S’ haurà de treure la pell que cobreix la closca exterior i deixar-les assecar estenent-les en un lloc sec. Es convenient trencar la closca per extraure la llavor poc abans de la seva utilització.
ALTRES INDICACIONS
Tos (Com a complement terapèutic)
Febres (llet d'ametlles)
Règim de diabètics (Sense carbohidrats)
Irritació intestinal (llet d'ametlles)
NO CONSUMEIXI MAI AMETLLES AMARGANTS! Les intoxicacions mortals pel consum d'ametlles amargues és un fet real i no és cap broma.
Això és a causa de l'àcid cianhídric, un verí molt potent. La indústria farmacèutica les utilitza per determinats medicaments.
Creences d'un temps passat
L'ametller és conegut des de la més remota antiguitat i ja apareix descrit en les obres de Teofrast i Dioscòrides, amb el nom d'amydalos, d'on deriva el llatí, amygdalus.
Els sirians ho van conèixer com ah-mygdala (arbre bell).
S'usava en forma d'orxata contra la tos, cinquanta ametlles dolces, sis amargues juntament amb dues o tres cullerades de sucre. Però com he esmentat anteriorment les ametlles amargues poden exercir activitat tòxica i per això no és prudent abusar d'aquest preparat.
Encara que segons les creences d'antany es deia que menjar cinc o sis ametlles amargues impedien l'embriaguesa.
En bruixeria utilitzaven les ametlles com substitut dels mateixos en rituals de fecunditat o castració simbòlica. També va arrelar en el si del cristianisme, on simbolitzava i simbolitza la puresa de la Verge María i prové de la vara d'Aarón que va florir en