Bardana (Arctium lappa)
planta silvestre
Castellà: Bardana Lampazo menor ,Anteón, Hierba del amor, Hierba de los tiñosos
Català: Bardana, Llapassa, Gafets, Enganxavelles Bardana Llapassa
Basc: Llepassa, Lapabela
Gallec: Peollos ,Pegotes, Botois
Portuguès: Bardanamaior
Francès: Bardane
Italià: Bardana
Anglès: Edible Burdock Great Burdock
Alemany: Grosse Klette
La bardana (Arctium lappa) és una planta silvestre biennal, que els orientals conreen per les seves propietats nutrients i medicinals. Creix espontàniament en terrenys erms amb bon contingut de nitrogen. En el seu cultiu exigeix terres bé treballades i abonades. Si s'utilitzen plantes silvestres, cal controlar absència de contaminants i tràfic vehicular en l'entorn, com així també la presència de dejeccions animals.
Descripció: Es reconeix per les seves grans fulles (de forma allargada i amb cor a la base), que en el seu primer any de vida creixen en forma de roseta, ran del pis. Les fulles són verdes en la seva cara superior; i blanquinoses i recobertes per pelussa en la seva cara inferior. En el segon any dóna flors i fruits, desenvolupant una tija que pot arribar als 2 metres d'altura. Les flors vermelloses es donen totes en l'extrem superior i d'on sorgeixen els fruits (abrogues) que contenen les llavors. Les arrels poden desenvolupar-se a diversos metres de profunditat. Una varietat que sol confondre's és Arctium minus, les fulles de la qual són més petites i les flors de les quals (i fruits) es distribueixen al llarg de la tija. Les seves propietats són semblants però d'acció menys intensa.
Parts utilitzades: Fulles, llavors i principalment arrels. Se sol descartar la tija de les fulles, doncs concentra principis amargs.
Propietats: És depurativa, diürètica, sudorífica i estomacal. L'arrel, pel seu major contingut en inulina, àcids fenòlics, sals de potassi i antibiòtics vegetals, té més efecte colagog (estimula la producció de bilis), antimicrobiana i hipoglucemiant (útil per a diabètics). Les fulles són vulneraries i cicatritzants.
Aplicacions: És un depuratiu molt efectiu per netejar la sang i el sistema limfàtic. Disminueix congestions i inflors, elimina toxines (sigui per la pell o per l'orina) i precipita l'àcid úric. Indicat per reuma, artritis, ciàtica, gota, acidesa sanguínia, edemes, càlculs (renals i vesiculars), acne, èczemes, erupcions, refredats amb febre i mal de coll, afeccions gàstriques, hepàtiques i biliars, cistitis, infeccions urinàries, nefritis, herpes i diabetis.
Ús: En tots els casos s'aconsella decocció (10) de 20g per litre d'aigua, prenent fins a 3 tasses diàries abans dels menjars. En els canvis d'estació pot ferse en bon tractament amb una tassa en dejú durant 20 dies. Cada tassa pot reemplaçar-s amb 20 gotes de tintura, presentació que estabilitza millor certes substàncies actives i resulta més còmoda que la decocció. La bardana s'usa externament en forma de comprimides per complementar el tractament d'abscessos, furóncols, quists sebàcies, malalties eruptives (escarlatina, varicel·la, xarampió, etc) i herpes. En aquests casos s'utilitza una decocció una mica més concentrada. El consum d'arrel fresca com a aliment també aporta els seus efectes terapèutics.
Efectes subtils: És beneficiosa per espantar les emocions fortes com la ira, l'agressivitat i l'ambició. Incrementa la claredat mental.
Associacions: El seu efecte depuratiu es potencia en combinar-la amb dent de lleó i consolda. En problemes hepàtics s'associa amb boldo i toronjil. Per a l'acne pot usarse juntament amb sarsaparrella.
Precaucions: Embarassades (podria tenir efecte abortiu), estats anèmics, esgarrifances cròniques.
Us culinari: Les fulles fresques petites (sense la tija, que resulta molt amarg) poden utilitzar-se com la bleda. Les arrels fresques tenen un sabor delicat i admeten moltes preparacions. A continuació una molt simple: filetejar l'arrel amb pela patates (previ rentat amb raspall); ofegar breument en oli d'oliva, agregant ceba de verdejo, pastanaga tallada en juliana i unes gotes de salsa de soia; completar la cocció a foc suau i tapant la paella. Resulta un complement òptim per a un plat de cereals (arròs, ordi, quinoa, sarraí o mill). L'arrel fresca pot conservarse més temps al congelador, embolicada en paper absorbent i dins d'una bossa de plàstic
Usos terapèutics: Diürètic, sudorífic, estimulant de la secreció biliar, antibiòtic extern en afeccions cutànies, dolors reumàtics i diabètics, depuratiu en complement amb altres plantes; l'oli de bardana és popular com a estimulant del creixement del cabell. Altres espècies amb iguals propietats terapèutiques: Arctium tomentosum i Arctium minus.
Part utilitzada: Arrels (radix bardanae), fulles (folium bardanae).
Recol·lecció:
Es recullen les arrels preferentment en les plantes d'un any i abans de la floració, que té lloc entre juliol i setembre; per al seu emmagatzematge cal netejar-les molt bé, practicar un tall longitudinal i assecar-les al sol o bé en assecadors a no més de 35º C. Poc abans de finalitzar l'assecat cal submergir-les en aigua bullint perquè conservin la major quantitat de substàncies actives.
Remeis: cataplasma de bardana per a afeccions cutànies i dolors reumàtics
Els cataplasmes de bardana són útils en afeccions cutànies com forunculosis, abscessos o dermatosis escamoses. Igualment, redueix els dolors reumàtics i els produïts per càlculs biliars i diabetis. Per a aquestes aplicacions es realitza una cocció d'arrels fresques de bardana en una petita quantitat d'aigua, quan el líquid s'hagi evaporat es bat fins a formar una pasta, la qual s'aplicarà sobre la part malalta repartida entre dues gases; s'ha de deixar que actuï almenys uns 30 minuts. Alternativament, en el cas d'úlceres o ferides, es poden aplicar les fulles fresques de bardana directament sobre la part afectada, embenant a continuació. En acne, èczemes del cuir cabellut i seborrees, és convenient efectuar lavatives a força de cocció d'arrel fresca.
Tisana de bardana depurativa
Combinant la bardana amb altres plantes medicinals es pot preparar una excel·lent beguda depurativa: esmicolar i barrejar molt bé arrels de bardana, dent de lleó, liquiricia, grama i xicoira; fer una infusió amb una cullerada d'aquesta barreja en una tassa d'aigua, bullir 10 minuts. S'ha de prendre en el desdejuni temperada i sense sucre.
Tradicionalment ha estat una de les drogues més emprades com "depurativa", per tractar abscessos, furóncols; com a tractament de fons de problemes dermatològics (psoriasis, dermatitis seborreica, acne, èczemes, etc.), hiperuricèmia, gota, hipertensió arterial, edemes, sobrepès acompanyat de retenció de líquids, inapetència, dispèpsies, discinèsies hepatobiliars i diabetis. En ús tòpic: Ulceracions tòrpides, ferides, forunculosis, pruït, acne, abscessos, dermatomicosis, ictiosis, psoriasis.
Les fulles també s'han usat, com emol·lient i antipruriginós, per tractar afeccions dermatològiques: contusions, ferides, abrasions, penellons, picades d'insectes.
Dins d'aquest grup de plantes pots trobar la bardana, la qual a través de les seves propietats específiques brinda beneficis per aprimar. Convertintse d'aquesta forma en un complement ideal per a una dieta per perdre quilos.
La bardana també coneguda sota el nom científic Arctium lappa, és una planta que pot complementar una dieta per aprimar en forma natural. Això ho aconsegueix gràcies a les propietats especials que posseeix.
Beneficis de la planta medicinal de bardana per perdre pes
La bardana beneficia la pèrdua de pes a través d'un principi nutritiu anomenat inulina.
La inulina que conté la planta de bardana és un mucílag que en prendre contacte amb un mig líquid s'infla i espessa, provocant sensació de sacietat. La qual cosa porta aparellat una menor ingesta de menjar.
A partir d'aquesta propietat saciant, la bardana en forma de te o infusió lleva la gana i brinda plenitud.
D'aquí la importància d'incorporar te de bardana a una dieta per aprimarse. D'aquesta forma estarem incorporant aliments baixos en calories i a més, tindrem menys gana.
Creences d’un temps passat
Antigament la bardana va ser molt apreciada com a planta medicinal, en malalties de l'aparell genital, depuratiu de la sang i diürètic, però avui dia s'han vist molt reduïdes les seves aplicacions. En algunes cultures tenen utilitat culinària, com la japonesa, que mengen les arrels a manera d'amanida una vegada bullides en aigua salada.
A l’Orient a aquesta planta la consideren estimulant del sistema nerviós i vigoritzant sexual. Estudis recents demostren que redueix la grandària de tumors cancerosos.