Melissa (Melissa officinallis)
La planta floreix a l'estiu
Melissa (Melissa officinallis)
Català: Melissa, arangí, tarongina
Castellà: Toronjil, melisa, citronela, hoja de limón
Eusquera: Melissa
Gallec: Melisa, abelleira
Portuguès: Erva-cidreira
Francès: mélisse citronnelle, simplement citronnelle
Italià: Erba cedrina, cedronella,
Anglès: Lemon balm
Alemany: Zitronenmelisse
Nom científic: Melissa officinalis
Melissa (Melissa officinalis), és una espècie de la família lamiàcia. El nom vulgar té altres sinònims com arangi o tarongina que fan referència amb l'olor característica a llimona que desprenen les fulles. Així el nom en altres llengües també es deu a aquest fet: hierba limón, toronjil o citronela en castellà; i lemon balm en anglès. També és característic l'aroma similar a la menta. És originària del sud-oest d'Europa, la regió occidental d'Àsia i el Nord d'Àfrica.
Així mateix, la trobem al Principat, sobretot en comarques marítimes, que tenen clima marítim amb condicions temperades i humides i estius calents i secs. Així la trobem des de l'Alt Empordà fins al Montsianès, i buscant humitat i zones plujoses ascendeix fins al Ripollès, al Berguedà, a l'Alt Urgell, a la Segarra, a les Muntanyes de Prades i al Montsant.
La planta floreix a l'estiu i aleshores atrau les abelles, fet d'on prové el nom del gènere ja que melissa és el nom grec de l'abella.
Ecologia
L'hàbitat de melissa el trobem en climes temperats o càlids, ja que és sensible a les glaçades i als freds intensos. Sol créixer en boscos caducifolis, preferiblement en llocs amb ombra i humits, i en sòls rics en matèria orgànica.
El nom de " tarongina" procedeix de l'olor típica a llimona que desprenen les seves fulles.
PROPIETATS MEDICINALS DE LA MELISSA
Ús intern
La melissa constitueix un dels millors remeis contra els problemes dels nervis, tant en aquelles situacions de desassossec personal com quan aquesta inquietud té el seu reflex en alguna part de l'organisme, produint reaccions desagradables. Tradicionalment, ha tingut molt bona fama com a planta tranquil·litzant, especialment quan formava part de la composició del " aigua de melissa dels Carmelites Descalços". La melissa és un sedant reconegut les virtuts del qual per tranquil·litzar els nervis i evitar el reflex d'aquests en l'organisme han estat des de fa molt temps àmpliament reconegudes. Els àcids caféico i oleanólico, juntament amb els seus alcohols i terpens, li atorguen aquesta propietat. Entre les principals aplicacions, destacarem:
En infusió és estomacal, espasmolítica i carminativa. També té efectes sedants, afavoreix la son i equilibra el sistema nerviós degut principalment als àcids fenólics i als flavonoides, però sense tenir efecte depressor del sistema nerviós central. Per via externa té acció antisèptica, antifúngica i antivírica. També és emmenagoga, i per tant, és útil en la regulació dels trastorns menstruals.
S'utilitza en infusió, en extracte fluid o sec o en essència. Es comercialitza la famosa aigua del Carmen o aigua de melissa, que s'obté per la destil·lació de diferents drogues amb alcohol. Aquestes drogues són principalment les fulles de melissa, però també la canyella, la nou moscada o el clau.
Usos principals:
- Estrès: En situacions d'estrès personal, causat per múltiples causes de la vida moderna (treball, problemes familiars, situacions personals adverses, etc.) la melissa té la propietat de tranquil·litzar-nos i restaurar l'equilibri personal (Infusió d'una cullerada per got d'aigua durant 15 minuts. 3 o 4 gots al dia)
- Problemes d'angoixa personal: Quan ens oposats angoixats, amb una sensació d'opressió en la boca de l'estómac, o sembla que no trobem solució als problemes personals, la melissa pot ajudar-nos a sentir-nos més tranquils. (Infusió d'una cullerada per got d'aigua durant 15 minuts. 3 o 4 gots al dia)
- Insomni: A més de tranquil·litzant dels nervis, el tarongina té propietats lleugerament narcòtiques. Tot això resulta interessant quan es té dificultats per dormir. (Infusió d'una cullerada per got d'aigua durant 15 minuts. Un got mitjana hora abans d'anar-se al llit) (Posar tres gotes d'essència en un terròs de sucre i prendre mitja hora abans d'anar a dormir)
- Problemes físics de naturalesa nerviosa: Són moltes les ocasions en què un desequilibri nerviós té la seva manifestació en l'organisme produint alteracions físiques. Entre les situacions més característiques que poden tenir un origen nerviós tenim:
- Taquicàrdies o palpitacions: En les palpitacions d'origen nerviós la melissa té la propietat de tranquil·litzar el múscul cardíac i restablir el ritme normal del cor. (Infusió d'una cullerada per got d'aigua durant 15 minuts. 3 o 4 gots al dia) ( Infusió mixta de mitja cullerada petita a parts iguals de la barreja de til·la, melissa i valeriana. Prendre dues tasses al dia)
- Espasmes musculars: Poden produir-se per esforços físics o simplement tenir un origen nerviós. En un cas o un altre la melissa constitueix un bon tònic muscular que fortifica i ajuda a relaxar els músculs i evita l'aparició de nous espasmes.
- La seva funció antiespasmòdica no solament es limita a nivell de musculatura dels membres externs. Internament, les propietats sedants d'aquesta planta poden ser útils per calmar els espasmes de l'aparell digestiu en actuar sobre la musculatura dels seus òrgans: (Infusió d'una cullerada per got d'aigua durant 15 minuts. 3 o 4 gots al dia entre menjars)
- Males digestions: Les infusions d'aquesta planta després dels menjars ajuden a digerir millor els aliments.
- Mal de panxa: Torçons d'origen nerviós de l'estómac o còlics intestinals poden també calmar-se mitjançant tisanes realitzades amb les flors i les fulles d'aquesta planta.
- Vòmits produïts per nervis en l'estómac poden minimitzar-se amb l'ús d'aquesta planta.
- Flats o presència de gasos que produeixen inflor estomacal i malestar.
S'ha comprovat també que aquest mateix tractament és convenient per al tractament dels espasmes uterins, en ser capaç de tranquil·litzar la musculatura de l'úter i evitar els forts dolors que aquestes contraccions involuntàries produeixen.
Una planta per incrementar la producció de la bilis
La melissa té el poder d'actuar sobre la vesícula biliar i el fetge sent capaç d'incrementar la producció de la bilis. Aquesta propietat es pot aprofitar en aquells casos en què existeixi una insuficiència biliar que és una de les causes de males digestions. ( Infusió d'una cullerada per got d'aigua durant 15 minuts. 3 o 4 gots al dia)
Una planta per calmar el dolor
Els àcids ursólic, clorogénic i cafèic així com el timol i l'eugenol li proporcionen propietats analgèsiques molt vàlides per mitigar el dolor en alguna de les seves múltiples manifestacions: (Infusió d'una cullerada per got d'aigua durant 15 minuts. 3 o 4 gots al dia)
- Migranya o mal de cap: especialment quan aquest es manifesta en forma de cefalees i de migranyes o dolors recurrents en un costat del cap acompanyats de vòmits i indisposició.
- Mal de queixal: El seu efecte lleugerament narcòtic, sumat a les seves propietats analgèsiques poden servir per adormir el desagradable mal de queixal.
- Dolor d'oïda: Igualment útil en cas de dolor d'oïda.
Un remei per a l'asma
Asma: Les seves propietats antiespasmòdiques poden resultar útils per prevenir els espasmes produïts pels atacs asmàtics. (Infusió d'una cullerada per got d'aigua durant 15 minuts. 3 o 4 gots al dia entre menjars)
Un afrodisíac per augmentar el desig sexual en la dona
La melissa es considera un bon afrodisíac per incrementar el desig sexual en la dona. La ingestió d'aquesta planta pot ajudar a superar la frigidesa femenina augmentant el desig per part de la dona a mantenir relacions sexuals. (Infusió d'una cullerada per got d'aigua durant 15 minuts. 3 o 4 gots al dia entre menjars)
Un remei per l’hipertiroïdisme
En combinació amb la menta de llop ( Lycopus euroapeus) pot ajudar a disminuir la producció enzimàtica de la tiroide, per la qual cosa ajuda en el tractament oficial de l’hipertiroïdisme ( Infusió de mitja cullerada de menta de llop i mitjana de melissa en una tassa d'aigua. Prendre 3 tasses al dia)
Ús extern
Vulnerari: Utilitzat externament constitueix un bon vulnerari, és a dir té la capacitat de guarir els problemes externs de la pell pel que pot fer.se servir per a:
- La curació de les ferides o nafres. (Infusió de 4 cullerades per litre d'aigua. Aplicar el líquid resultant sobre la zona adequada)
- Picades d'insectes: En cas de picades d'abelles, vespes, formigues o altres insectes es pot aplicar el suc de la planta sobre la picada.
Mal alè: Per eliminar el mal alè ni ha prou amb mastegar una fulla fresca després dels menjars.
Mal de queixal: (Infusió de quatre cullerades de planta seca per litre d'aigua. Esbandir bé les dents amb el líquid resultant de la infusió)
Relaxant: Les fulles d'aquesta planta resulten molt adequades per relaxar l'organisme quan s'introdueixen en l'aigua de bany. També pot abocar-se en l'aigua tèbia un parell de gots de la infusió d'aquesta planta.
Cura del cutis: L'oli essencial de melissa s'utilitza per a la confecció de cremes per a la cura del cutis. Especialment cremes per a la pell grassa. La planta seca pot utilitzar-se per a la confecció de mascaretes.
Altres aplicacions:
- Aigua de melissa: L'aigua de tarongina, aigua de melissa o aigua del Carmen és una preparació que des de l'any 1611 elaboren els monjos de la comunitat religiosa dels Carmelites Descalços.
- Planta per cuidar la roba: La introducció de branquillons d'aquesta planta en els armaris, a més de perfumar la roba, la protegeix dels possibles atacs d'insectes.
- Planta mel·lífera: És una de les plantes consideressis com a millors per a les abelles, per aquest fet s'utilitza per a la producció de mel. Aquest factor tan interessant, ha de tenir-se en compte a l'hora de la recol·lecció doncs correm el risc de ser picats per algun d'aquests insectes.
- Condiment: Les fulles fresques de melissa poden utilitzar-se per donar sabor als aliments, especialment a les amanides.
- Indústria de licors: la melissa és una planta que s'utilitza amb freqüència en la fabricació de licors per donar aroma als mateixos.
- Indústria de la cosmètica: Els extractes de melissa s'utilitzen per a la fabricació de productes de cosmètica.
Toxicitat
L'oli essencial resulta desaconsellat en l'embaràs posat que pot produir avortaments. Tampoc resulta adequat en la lactància. És una planta lleugerament narcòtica en dosis baixes, però que resulta perillosa quan s'utilitza en dosis elevades.
Usat externament, pot produir irritacions en contacte amb la llum, per la qual cosa s'aconsella tapar la zona afectada del contacte de la llum i no utilitzar-ho en cas d'exposicions perllongades o d'alta muntanya.
Creences d’un temps passat
El metge àrab Avicenna assegurava que tenia el poder i la virtut d’alegrar l'esperit i eliminar la tristesa. Algun temps després, concretament a l'època medieval, la melissa es solia incloure en algunes fórmules màgiques a qui, entre altres aspectes, se'ls va arribar a atribuir el do d'allargar la joventut.
Des de fa ja molts segles, concretament, segons es creu, des del segle XVII, els carmelites descalços van elaborar una poció que es creia miraculosa amb aquesta planta, que es va anomenar Aigua del Carme.
No en va, és el famosíssim licor que coneixem a dia d'avui, i que en definitiva, moltes dones solien beure com una medicina malgrat que, en realitat, no ho era.
Des de llavors, la melissa s'ha constituït com un remei natural excel·lent per retornar l’equilibri al sistema nerviós, superar la irritabilitat i l'angoixa, i calmar l'ansietat i els nervis.