Glossari de noms

científics de les plantes


 
 

Sempre que vulguem saber quines característiques pot tenir una planta ens podem guiar per aquest glossari de noms científics i fàcilment sabrem de quin tipus pot tractar-se


A acanthus = espines

aculeatus = amb espines:

album o alba = blanc:

allium = del cèltic \"all\" (fort, picant)

angustifolius, angustifolia = de fulla estreta:

annua = anual

anthropophorum = amb forma d\'home

aquifolium = fulla amb espina

aquilegia = d\'àguila

arborea = en forma d\'arbre

arvensis = propi dels camps conreats

autumnale = tardorenc, que floreix a la tardor

azurea = blau: Chupamieles (Anchusa azurea)

B betula = del cèltic \"Beth\" (bedoll

C candidum, candida = de color blanc

calendula = que floreix al principi de cada mes

campestre = del camp, camperol

ceratonia = en forma de banya

cinerea = de (color) cendra: Bruc nazareno (Erica cinerea)

coccifera o cocciferus = amb fruits secs

communis = comú, normal: Ricino (Ricinus communis)

consolida = que solda les ferides

D deltoïdal o deltoideus = triangular

dentata = dentada

digitalis = en forma de dits

dulcamara = dolç i amargant

edulis = comestible

F fistulosus = buit per dins

flammula = que tira flames, que crema flavum o flavus = groc clar

fruticosus, fruticosa = llenyós, arbustiu

fumaria = del fum

glaucium = verd blavós clar

graveolens = d\'olor forta i desagradable

H hedera = adossada

helichrysum = del grec, \"sol i or

helioscopia = que gira cap al sol

hippocastanum = castanya per a cavalls

I Incana, incanus = grisa

Iris = del grec, al·lusiu a diversitat de colors

J junceum, junceus = semblat al jonc

L ladanifer = del làdan

latifolium = de fulla ampla

lingua = llengua

luteus, lutea = de color groc

M marianum = de Maria (al·lusió a la Mare de Déu

millefolium = amb milers de fulles

mirabilis = meravellós, sorprenent

mollis = tou (en contraposició amb altres espècies coriàcies

muralis = dels murs

N nigra, nigrum = negre

O odoratum = que desprén olor

officinalis = medicinal

origanum = alegria de la muntanya (del grec \"ors\"=muntanya i \"ganos\"=alegria

oxalis = àcid

P pendula = que penja

perforatum = perforat, amb forats

pubescens = pubescente, aterciopelado: Bedoll pubescente (Betula pubescens)

pulcherrima = molt bonica, la més bonica

purpurea = de color porpra: Digital (Digitalis purpurea)

Q Quercus = dels vocables cèltics \"quer\" (elegant) i \"cuez\" (arbre)

R roseum = de color rosa

ruber = vermell

ruta = que salva, que protegeix (del grec \"reuo\")

S saccharum = d\'azucar, ensucrat

sàlvia = que sana, que guareix

salvifolius = amb fulles com les de la sàlvia

saponaria = relativa al sabó (gripau, llatí

sarothamnus = per fer escombres (del grec

sativa, sativus = conreat: Castanyer (Castanea sativa)

scolymus = planta amb espines

scoparius = per fer escombres (del llatí): Ginesta d\'escombres (Sarothamnus scoparius)

sempervirens = sempre verda

serpyllum = que serpenteja

smilax = del grec, \"heura espinosa

speculum = mirall

solanum = que mitiga, que alleuja el dolor

somniferum = que provoca somni

suber = suro o similar al suro

supina, supinus = recolzat en el sòl, prostrat

sylvestris = silvestre, no conreada

T thymus = olorós, per fumigar

tinctoria = de tints

tomentosa, tomentosus = amb pèls llargs i suaus

trifolium = de tres fulles

triquetrum, triquetris = amb tres cares còncaves

V villosa = cobert de pèls

vulgare, vulgaris = comú

vulneraria = que guareix les ferides

Jaume Pardo