La Fitoteràpia estudia la utilització de les plantes medicinals i els seus derivats amb finalitat terapèutica, ja sigui per prevenir, per alleujar o per guarir les malalties.

La fitoteràpia (del grec fyton, 'planta', 'vegetal' i therapeia, 'teràpia'), coneguda també com herbolària (del llatí herba, 'herba') és la ciència de l'ús extractiu de plantes medicinals.
La matèria primera vegetal de la qual fa ús, sotmesa als procediments galènics adequats permet obtenir el que es coneix com fitofàrmac.

El coneixement de les propietats terapèutiques de les plantes es troba "en auge" a causa dels descobriments constants de noves espècies de plantes, que fan que dia a dia es sumin importants investigacions clíniques i es descobreixen o confirmen nombrosos efectes farmacològics.
La fitoteràpia pertany a l'àmbit de la medicina i es relaciona estretament amb la botànica, és exercida per metges i per fitoterapeutes.
La farmacèutica té la seva aproximació a la fitoteràpia en la farmacognòsia, que dóna compte dels constituents químics de les plantes o dels seus òrgans o parts i de les propietats farmacològiques d'aquests.
L'ús de plantes com a recurs terapèutic natural es remunta a temps molt remots. Els fitofàrmacs, per la seva banda, inclouen aquells extractes estandarditzats produïts a partir de la totalitat d'una planta o de les seves parts o òrgans.

Marta Texidó