Pedres de mar
Per que les pedres del mar
quan desitjoses es descobreixen en l'aigua del mar
perden intensitat i llum quant te les emportes?
Que es aquesta aigua miraculosa
aquest habitat que les camufla
Que les fa tan belles?
Aigua salada
de colors camaleònics
cobreix el meu cos
Que delerós de ser abrasat per aquesta suavitat de frescor
desapareix amb tu.
Vull guardar-ne un got,
vull tenir-te per recordar-te a l'hivern
quan estigui massa lluny de tu,
dels teus jocs donades sinuoses
I sacsejades d'escuma apassionada.
Quan t'enyori
tu potser ja m'hauras oblidat
Peró ara encara no vull tancar els ulls.
Vull sentir
fins l'ultima fragància del teu alé de sal...
I que en saps de mi?
de la noia de les sandàlies vermelles
que es despullava davant teu
I t'entregava l'escalfor més ben guardada?
La cita: Cada dia a la matinada i ben tard a les nits
la foscor sempre la nostra aliada...
em deies tantes coses a cau d'orella,
cada murmuri em feia surar damunt teu.
Estàvem sols
jo només davant la teva immensitat.
I tornava a recordar aquelles pedretes que
un dia me'n vaig endur ,
precioses i brillants.
Al arribar a casa havien perdut tota vitalitat
I ara així em sentia...
seca
seca de tu
seca de mi.
I si trobes un tren
que em portes a tu?
un camí que m'indiques
on estaves?
Caminaria per trobar-te,
per sentir-te
I banyar-me en el teu Cos
Profund,
Intrèpid,
Salvatge,
Enèrgic,
que m'envolcallava
sense deixar-me respirar...