Prego
n’amago la paraula,
La nit no s’endevina. Els planetes orbiten
bassals d’aigua trencada. Els reflexos s’enduen
la tendresa. El vent -s’enfila com un corb.
Neix la veu, la infinita -certesa indefugible:
-del temps que cau-
a l’escullera,
n’amago la paraula,
l’instant de foc
que volíem. No sóc
mar. Miro el terra. Prego.
Josep Vilà i Teixidó