Només volia una nit
era sal i cendra
No era flama,
ni guspira,
era l’onada
que viu
i que dansa,
que s’allunya
i torna,
era sal i cendra,
era llum,
i repòs i tempesta.
Una nit.
Només volia
una nit.
Gronxar-se
en el líquid enigmàtic
de l’univers que dorm,
tornar de nou
allà, d’on havia sortit,
al principi,
quan era només
un plor,
un plor de sang
dins del cor
cansat
d’una paraula.
Josep Vilà i Teixidó