Somriures al mirall
tot l’univers d'enigmes
I
Neix la llum
d'un pensament
profund.
És l'univers d'enigmes
sense cap misteri
que se’ns vol escapar.
Unes mans lliuren la flama
als déus.
–les espurnes
són petites maragdes:
la rosada infinita,
d’un somriure
sense límits-
II
És la llum
d'un pensament
definitiu,
inapel·lable.
És, tot l’univers d'enigmes
el que se’ns vol escapar:
el misteri d’unes mans
que lliuren la flama als déus.
Les espurnes són maragdes
dins d’un llum de meravelles:
-la rosada
infinita,
d’un somriure
sense límits-
Josep Vilà i Teixidó