Amplada
un crit mesquí
Si de l’horitzó
només mirem
els propis límits
nostres, tan estrets,
si de tots els lladrucs del món
només sentim
els del gos
que viu tancat a casa,
si de les onades
només en sabem
els esquitxos
i de la mar sencera
no en captem
l’amplada,
posseirem tan sols
l’espai menut
que barra la porta
del nostre habitacle
i un crit mesquí,
baladrer i ridícul,
per cloure’ns
la mirada.
I un esquitx de no res
que es fa passar,
enginyós,
per la immensa mar brava.
Montserrat Cornelles