Inventari
el més trencadís
Sóc
dels núvols esfilagarsats,
el més estantís.
Dels carrers ombrejats,
el més humit.
Dels joncs que es vinclen,
el més trencadís.
De les pluges que cauen,
la més cansada.
De les cançons sense esma,
la més apagada.
De les nits solitàries,
la més ignorada.
De les penes fondes,
la més soterrada.
Del no-res implacable,
un lleu sospir.
Dels versos
que s’escampen,
tan sols un crit.
Montserrat Cornelles