Solitud ve de sol

Ningú l’acompanya


 
 

Solitud ve de sol
Com sol ha d’estar el pobre sol
Allà enmig del cel
Ningú l’acompanya
El núvols atrafegats transportant el seu vapor d’aigua no li fan cas
Soledat ve de sol
L’Astre rei no té amb qui parlar, sol al seu tron immens, enmig del cel
La Lluna té els estels, que quan riuen fan música
Una cançó parla d’ell “el pobre sol solet, no té capa ni barret”
És veritat: el pobrissó no té res, només solitud
Si algun cop veieu un eclipsi, alegreu-vos-en
Esteu feliços pel sol
Perquè per uns moments està parlant amb la Lluna, sentint com riuen els estels.

Elena Serra i Cerdà