Col·leccionista
Sóc l’esclau de la boira
Cada peça que faig
se’m desfà a les mans
com escorça,
mentre la pluja
cau rebregada
damunt l’alè
que somou
les meves pors.
La plenitud
és un vas de paper,
que regalima
cercant un déu
intangible
com tots els altres déus
que es desfan per les cantonades
quan orinen els gossos.
Poc reprenc la vida, jo,
amb els beuratges reescalfats
i amb els bressols on el teixit es cus
fosc i espès,
empastifat
de partícules indivisibles.
Sóc l’esclau de la boira,
el fruit de l’esperma congènit
i de la pols cuita,
de les mans dins de les mans
i del cap dins del cor,
gràvid
i absent de presències
miraculoses.
Ja no hi penso
en la meva gàbia,
hi deso només
segells de col·leccionista,
les humitats resseques
i la neu tendra
de les formigues.
Josep Vilà i Teixidó