La infanta de la mar
Calella, Llafranc, Begur...
Quan el Sol estén el seu poder daurat
cada matí sobre el mantell marí de l'alba,
un càlid xiuxiueig de mots de color malva
m’arriba sempre entre les ones, quan, varat,
em sento pobre i nu davant la mar en calma.
Anit la lluna apuntava al mirall de la badia,
amb ella vaig ser còmplice de somnis i inquietuds
i al refugi dels seus braços en la nit de plenituds
vaig sentir com del seu cor fa néixer poesia.
Calella, Llafranc, Begur... en el seu cofre d’arenes
conserven els records blaus de la infantesa,
i la seva ànima guarda el cant de les sirenes
quan contempla serena la mar sense temença.
Voldria mirar amb ella dolçament cada vesprada
com s’abracen la platja i el mar a Sa Riera,
tots dos embolicats en la incessant i brava onada,
amb la força del vent que mou pins i alzinera
i envellir amb la infanta de la mar sense recança.