Fusió
on els déus moren
No hi ha certesa en la immortalitat.
La temuda infinitud de l’espai
s'arrecera en uns llavis.
Se m’ennuvola la mirada.
Són els límits esparsos de la buidor
on romanen els éssers
inanimats
que m’esperen.
Em desfaig de permanències.
Fonc en el cel de metall
una abraçada solemne
de silencis.
L'objectiu del temps
es fa present, allà
on els déus moren
com partícules de matèria
solitària
—Neix la llum.
Josep Vilà i Teixidó