Nausica a les golfes
L’òpera s’alça
I el cos te’m reclama,
Casa,
Reblerta de pols
i antiquada.
Prò vindré a tota metxa
i veuràs la rabeja sencera
que et cal
—profilàctica, fos dit...—
o que clames,
I llavors de verbena,
Sentida Espronceda,
Germana,
I la bella claror
que et penetra a plaer
i ja a la cambra del mig
et durà un manyac
al capvespre,
canicular,
o un pessic a l’albada.
I quina sort que esteu enteses,
Llar amiga,
Industriada i decadent,
Urba-novita.
La bruixa guerrillera
que nia al seu aire
a l’entrada,
Xarlestoniana,
et destil·la una rialla
salpebrada,
àcrata i nua
dins de la medul·la.
Lurdes Estruch