Obscenitats i tendreses
He viatjat pels teus cabells sedosos
Molt penso en tu, dona del mes de març,
molt et desitjo, i molt, també, t’estimo,
i amb tu em perdo, fantasiejant.
He viatjat pels teus cabells sedosos
amb trèmuls dits i adelerades mans,
t’he besat molt el front, els ulls, les galtes
i m’he aturat als teus llavis tendrals
retardant jocs de salives i llengües.
T’he resseguit amb llengua humida, erecta,
orelles, coll, les espatlles suaus
i els pits, ah els pits, molt lentament besats,
els teus mugrons xuclats amb gran deliri!
He anat baixant pel ventre llis i fort,
el teu melic, clotet de l’hermosura,
fins arribar a la fita sagrada
de l’entrecuix, llavis molls, carn vibrant.
Et llepo i llepo el pinyonet inflat
mentre amb dos dits vaig penetrant-te el cau
sortint i entrant amb moviment ritmat.
Creix el panteix i es torna crit salvatge
i em dius: “Prou, prou, no puc més, no puc més!”
Llavors et gires, ben de quatre grapes
i m’ofereixes el teu cul magnífic,
rodó, compacte, agressiu, contundent!
Prenc la meva arma, tibant de desfici,
i te la clavo tendrament furiós.
Dansem plegats el galop primigeni,
l’essencial zim-zam d’obstinats culs
fins que esclatem, entre sucs i gemecs,
en un castell de foc d’escorregudes.
Nus sobre el llit, cansats i relaxats,
imaginem ponents inacabables
i ens dem les mans a la ratlla del son
mentre esperem la propera escomesa.
Goig i plaer, obscenitats, tendreses.
Celdoni Fonoll. Obscenitats i tendreses. Valls: Cossetània Edicions, 2009.