Nit de Sant Joan
La nit més màgica de l'any
Gronxava la seva llarga melena al vent, mentre les seves cames dansaven enlairades seguint un moviment sinuós entrellaçant-se amb la figura del seu estimat. El flaire salat que emanava des del càlid mar d'estiu deixava entreveure els cossos quasi nus a la sorra.
Despertava a un nou i radiant dia on la llum i flama de la passió consumida permaneixia encara encesa, ara i més que mai. Aquell havia de ser el dia, el dia senyalat on començaria el destí de tots dos.
La nit més màgica de l'any, nit de fogueres, nit de bruixes, es presentava amb una claríssima espectació per a ella. Els somnis repetitius cada cop eren més persistents i cobraven més força.
L'última nit, anterior a la revetlla observava fixament un rellotge solar marcant curiosament amb leds les 0.0, mitjanit. La seva intuïció li portà a pensar que alguna mena de relació tenia amb els altres somnis. Així que, seguidament, s'incorporà del llit i correguè en direcció al seu diari. Allí tenia anotats els somnis i els dies en què li succeïen.