La cuina islandesa
i un cos perfecte
Veritablement, m’agradaria explicar-vos fil per randa tot el que em va passar aquell dia, però a priori sé que la tasca és impossible, no puc més que transmetre-us un fil narratiu, la successió d’esdeveniments, amanits per les meves sensacions, en definitiva, un relat fragmentat volgudament per una banda, i inevitablement per l’altra.
Així doncs, tot va passar en un dia com el d’avui, dels típics dies barcelonins del mes de març que la primavera comença a manifestar-se amb unes temperatures excessives al migdia, d’aquells dies que un passeig pel centre de la ciutat permet contemplar turistes en xancletes alhora que barcelonines calçades amb botes que no desentonarien si anessin a la neu, tot barrejat, gent de calça curta plantada als semàfors junt amb les mitges de nylon dels conjunts de jaqueta de les executives que s’apressen cap a reunions que teòricament són importantíssimes però que veritablement es podrien haver evitat amb un parell de correus electrònics i bona voluntat. Però clar, cal justificar la nòmina dels caps.
Bé, jo anava cap a una d’aquestes reunions, amb el cap ben ple de pensaments, tots ells ben allunyats de la carpeta de papers que duia, gràfics i documents curosament preparats per a la meva intervenció davant la nova directora general de l’empresa, vinguda expressament de Reykjavik. El departament complet havia patit un daltabaix en saber de la visita de la directora general, ja que era el primer cop que rebíem cap visita de la central, així que l’ambient era de calma tensa, tothom estava pendent d’aquells visitants islandesos, tothom mirava de ser formal, i inevitablement, tothom es va allargar amb el seu torn de paraula, de manera que la meva ment va començar a vagar, impressionada per la imponent presència d’aquella deesa, d’aquella mena de fada vaporosa dotada d’una penetrant força interior que no només es manifestava per l’aura d’autoritat, sinó que transmetia alhora una aura de seducció, provocant als seus interlocutors unes sensacions de les quals ella era molt conscient.
Físicament, tot i que sembli contradictori, la definiria com una mena de barreja entre la Galabriel del Senyor dels anells i l’Anna de V, amb la pell translúcida, els cabells negres tallats a la garçon, uns ulls verds amb un cert punt inquietant i un cos perfecte, ressaltat per un conjunt ben allunyat dels típics d’executives, un vestit jaqueta que ressaltava alhora la seva delicadesa i la seva autoritat.
Què us podria dir de la reunió? Absolutament res més que no podia treure la vista de sobre d’aquella nova cap islandesa, res més que vaig començar a fantasiejar, que em vaig passar la reunió imaginant com seria perdre’s dins els seus ulls quan m’apropés a besar-la, com seria tastar els seus llavis, com seria el seu gust, la sensació de tocar aquella pell perfecta, notar la temperatura dels seus racons, fer baixar les peces de roba poc a poc, anar-la desembolicant, deixar-la només vestida amb aquelles sandàlies de tires que m’obsedien des del primer moment que ens van presentar, aquell calçat delicat, amb aquells talons atrevits que feien ressaltar, i de quina manera, aquelles cames inacabables, la imaginava guarnida només per aquell calçat que feia ressaltar l’esmalt aplicat a les ungles d’aquells peus menuts, aquells peus que em delia per tastar, per començar llepant-los, dit a dit, i anar pujant, pell amunt, centímetre a centímetre, fent que ella s’estremís tota, que es delís per tal que continués, que em demanés que seguís, i jo aniria avançant, plec a plec, clot a clot, tot notant les seves onades de plaer, els seus gemecs, el seu deliri per tal que li mossegués el sexe, el seu rau-rau d’impaciència en notar la meva llengua voltant pels seus llavis interns, esquivant el seu clítoris excitat, per tal de mantenir el seu neguit, per fer-la pregar mentre jo aniria fent-me intuir, aniria passant-hi la llengua el just per tal que només notés la sensació, aniria jugant subtilment, llepadeta a llepadeta, tast a tast, per acabar llepant-lo intensament, afamadament, prement-lo amb la llengua, xuclant-lo, absorbint-lo, fent-la cridar d’excitació, alhora que ficaria un, dos, tres dits a la seva vagina, i ella aniria cridant i corrent-se, corrent-se i gemegant, explotant en un orgasme intens i alliberador.
Bé, com a distracció per la reunió, no us negaré que va estar bé, però no, és ben clar que no, que no és el cas que es fixés en mi, que com a fantasia estava bé, però dur-ho a la pràctica se’m feia estrany, ja que hauria estat la meva primera relació lèsbica.
Així doncs, de camí cap a casa vaig decidir dues coses: enviar els nens a dormir a casa els avis i fer un sopar especial al meu marit, consistent en un assortit de fumats de primer, bacallà a la catalana de segon, i aquest conte per a les postres.
Fi