Estimada Marta
Miquel Martí i Pol
Aquests profunds silencis plens de tu,
aquests silencis clars i vehements
tan plens de tu que ja tot hi és sobrer;
Aquesta solitud sense després
que compartim fins a esgotarne els sons;
Aquesta quietud que vulnerem
a penes amb els ulls o bé amb les mans
és un projecte i un acompliment.
Marta, l'embruix de tu m'ha tant sotmčs
que ja ni em dol la vida que no visc
i em perdo amb tu per llocs inconeguts
i no hi ha espai entre el teu cos i el meu.
Arribarem al cor de l'espiral
ponts a través, sense temor del vent,
mans a través, esperonats pel foc.
Boja com jo, m'escoltes i somrius
Tots els camins son bons per fer camí.
Pintura: Raúl Barceló