Pecadora


 
 

Ara que s’havia acabat de dutxar, contemplava el seu cos sense cap mena de pudor. El repassava i se sentia satisfeta de les seves formes, de la seva pell fina i tersa. Encara era molt jove i en podria gaudir uns anys més, perquè ja en gaudia només de pensar que avui veuria l’Àlex; però l’estimava o només era la satisfacció que li inspirava el seu cos?, saber-se desitjada...

Recordava la vegada que la seva mare la va enxampar davant del mirall, com ara, i li va dir que el que ella sentia era luxúria, sí: li agradava mirar-se despullada i tocar-se... tota. Va preguntar-li per què li havia dit allò. Ella sabia que no podia ser bo, si hagués estat bo, la seva mare no hauria fet servir aquell to. Aquella setmana va anar a confessar-se, només tenia 12 anys i no havia perdut la innocència que li conferia la seva edat: “Ave Maria puríssima...”; aquesta va ser la invitació a la seva confessió. Encara recordava la veu del capellà quan la va renyar severament i li va dir que eren pensaments pecaminosos i que era a temps de rectificar per no caure en un greu pecat que la duria a l’infern.

A partir d’aquell dia ja no va poder dormir. S’imaginava el capellà despullat i ella intentant seduir-lo, se l’imaginava tocant-lo i sent tocada; i sense saber-ho, el plaer que sentia es va anar apoderant d’ella fins a dominar-la completament. No se sentia culpable, tot i que recordava les paraules de la seva mare.

Un dia que va anar a confessar-se, en plena confessió, es va deixar caure a terra amb un “ai!”. El capellà va sortir del confessionari espantat i va intentar reanimar-la: la va sacsejar i tocar amb copets a les galtes perquè tornés en si, i va ser quan ella se li va tirar al coll i li va fer un petó. Un petó que sempre més tingué clavat al cor com un punyal. Aquell capellà no l'havia provocat, va ser ella, amb tots els seus pensaments bullint-li al cap, totes aquelles acusacions que van fer que fos una nena rebel.

Quan els pares van saber la seva “trapelleria” decidiren anar-se’n del poble i oblidar allò que no es podia esborrar. No es podria esborrar, mai! I la perseguiria sempre... encara que acusessin el capellà.


Maria Teresa Galan