Pany i forrellat

Fins que un dia....


 
 

Sabia que hi era. El que no sabia és què hi feia, tan lluny. Però com que des de molts anys enrere havia decidit caminar sense fer-se preguntes, vivia tranquil·la. Fins que un dia, les preguntes trucaren a la porta. Amb un gest totalment inconscient i amb les mans mig empastifades encara de la farina amb què feia els bunyols, obrí. Què hi fa, tan lluny? Just en aquell instant va saber que mai més no viuria tranquil·la.

Montserrat Cornelles