Saviesa

Pensa bé les coses


 
 

La veu del seu pare, vinguda de qui sap on, s’obrí pas entre tot el brogit de la ciutat per recordar-li el que sempre li deia quan ella era petita: “Pensa bé les coses, abans de fer-les”. S’aturà en sec. En comptes d’anar on anava, girà cua i entrà a una botiga on va veure que venien hamaques. Comprà la més còmoda que va trobar i la va instal·lar a la petita terrassa de casa seva. I va aprendre a badar. Que bona falta li feia.

Montserrat Cornelles