Recança

el sol es lleva trist


 
 

Tòpic rodó, bola de foc, estrella daurada.
Alguns dies, el sol es lleva trist, moix. Amb un malestar inconcret que li rosega l’ànima. Són dies en què, farcit de carícies infinites, voldria acostar-se a tot allò que ha après a estimar de lluny. Sap que no s’hi podrà acostar mai. Ho cremaria.

Monserrat Cornelles