Plaer

enzes com som...


 
 

Ja fa temps que pensa que una sobredosi de neguit ens guia totes les passes i que nosaltres, enzes com som, ja hem desaprès els subtilíssims camins dels plaers intensos. Per això ella, sempre que menja raïm, tanca els ulls. I, primer, llepa amb la llengua la finor d’una pell dissenyada pels déus. Després, molt lentament, fa que les dents rebentin el gra, una explosió miraculosa que li omple la boca d’una polpa dolça, nèctar impensat per a un paladar sorprès i agraït. Per això atura tots els rellotges sempre que menja raïm. Per això tanca els ulls.

Montserrat Cornelles