Lletres


 
 

No podia pas dir el que sentia, notava les lletres dins la boca, un dolor insuportable en el paladar, es clavaven ben profundament. La O tan rodona com era, com podia fer tant de mal.

Quan va poder escopir quedà una paraula estesa damunt de la taula del menjador:

"Odio", va estossegar i quedà damunt les estovalles ben clarament:

T'odio.

Aquest va ser el darrer dia que el va veure a ell i la buidor a la boca un gran descans. Mai més deixaria de dir el que sentia.

Marta Texidó