Orfebreria

Sempre, sempre, una joia.


 
 

Al començament de dedicar-se a aquell ofici, pensà que hauria de muntar una petita reserva de joies per si algun dia no se n’hi acudia cap de bonica. Aviat, però, va entendre que no li calia fer aquesta previsió. Perquè constatà que cada dia, cada dia, a qualsevol lloc i en el moment més inesperat, eixia de les seves mans algun prodigi. A més, les meravelles que havia aconseguit crear el dia anterior havien deixat d’interessar-li. Per això: perquè ja s’havien fet velles. Aprengué, doncs, a confiar fermament en ella mateixa al mateix temps que aprenia a viure i a deixar-se sorprendre, només, per l’instant present. Sempre, sempre, una joia.

Montserrat Cornelles