El meu destí


 
 

Tot ha canviat.

Recordo, com si fos ara, la vegada que sense voler em vas trepitjar i et vas intentar separar de mi. De seguida em vaig sentir atret per tu i vaig tenir el pressentiment que mai més me n’apartaria, i que si ho feia, alguna cosa de mi quedaria incrustada en tu per sempre més.

La teva pell era la més bonica que mai m’havia trepitjat, era com les ones del mar, la seva olor..., fins i tot el seu color m’excitava, i jo m’amagava tot resseguint els plecs de la pell. Però de seguida em vas descobrir i em vas maltractar i rascar perquè... només era un pobre xiclet.

Maria Teresa Galan