Essència

I saber escoltar el silenci


 
 

A la font primera, s’hi arriba a través d’una porta blava que dóna accés al País de l’Aigua. No us heu d’imaginar pas ni una gran portalada ni un camí ple d’artificis. No. Les coses essencials són petites i senzilles. I un pèl brusques, com un poblet primigeni enfilat a una muntanya. Només que el poble ha estat pintat amb calç per braços tossuts que han arribat fins on han pogut, pinta que pintaràs una vegada i una altra. Tant i tant l’han pintat, que les parets, a força de pinzellades, han començat a tenir una intensa vocació de núvol. I núvol s’han tornat. Ningú no sabria concretar en quin moment s’esdevingué que els graons que condueixen a la porta blava també es tornessin flonjos com la nata. El que sí que sap tothom és que, per aconseguir que la porta s’obri, calen uns copets molt suaus i unes passes calmades. I saber escoltar el silenci. I deixar-se guiar per la set.

Montserrat Cornelles