Ball

I es deien paraules breus


 
 

Tenia unes ganes incontenibles de ballar. Però de ballar tal com es ballava abans, llavors que les parelles es fonien en una abraçada melòdica i acompanyaven amb les seves passes sincronitzades una música que se’ls enduia. I es deien paraules breus i enceses a cau d’orella. S’alçà de la cadira i elevà els braços: l’esquerre, a l’espatlla d’un ell inexistent. La mà del dret, a dins d’una altra mà més grossa que la seva. Molt càlida. El vals començà a sonar. L’aire s’estremí.

Montserrat Cornelles