Rendició

una menudíssima gota d’aigua


 
 

Hi ha vegades que el Sol, tan gros i potent allà dalt de tot, tan indiferent en aparença, es fixa en una menudíssima gota d’aigua. Com és que et pots aguantar tanta estona sense caure? Perquè m’aguanta una esperança. És cert –pensa el Sol–, només els qui han perdut l’esperança cauen. La gota de pluja voluntariosa i sàvia, l’enamora. I s’hi casa.

Montserrat Cornelles