Nicieses

senzills i clars


 
 

Els objectius sovint es comporten d’aquesta manera: apareixen un bon dia, quan menys t’ho esperes. A ella li havia costat anys i anys saber ben bé quin era el seu, però quan el va tenir clar el veié perfilat i precís com una porta blava. La va seduir tant, aquella porta –no pas per luxosa sinó per senzilla, clara i convincent–, que va agafar una escombra i va anar arraconant a banda i banda tot allò que no era important. De seguida es van formar parets altíssimes, tantes i tan grosses eren les coses vanals que fins ara havien reclamat la seva atenció. Es va adonar que les parets tenien minúscules finestres i fins i tot portes blaves. Les vanalitats, pensà, sempre han tingut espies i trampes. Escombra que escombraràs, no va parar fins que no va tenir el camí ben net cap al seu objectiu blau i senzill. I convincent. I aleshores, com si algú l’hagués acabada de pintar, va aparèixer l’escala. Perquè els objectius poden ser senzills i clars, però fàcils no ho han estat mai.

Montserrat Cornelles