Clientela


 
 

A la farmàcia del meu poble no s’hi venen medicaments, s’hi venen persones. Un cartell ho indica en un dels vidres laterals. Els medicaments són els clients d’aquest curiós establiment. Abans d’entrar, miren als aparadors quina persona els fa més peça: quina fa cara de tenir més mal de cap, quina té un blau a l’espatlla, quina deu necessitar un bon xarop balsàmic o quina no té res de res però ha de menester amb urgència sentir que pren alguna cosa per trobar-se molt millor... Un cop triada, el medicament entra i demana. I el farmacèutic, diligent, li embolica la comanda. M’anirà bé? De primera!

Montserrat Cornelles