Model

un monjo observador.


 
 

Ella era una noia discreta. Ell, un monjo observador. Ella venia llegums al mercat del poble. Ell era el millor amanuense de la copisteria del monestir d’allà dalt. Ella, malgrat ser noia discreta, duia dibuixada al rostre la joia que l’envaïa, vés a saber quina. Ell, mirant-la, ja infantà dins del seu cap una finíssima bellesa: aquella de les lletres inicials decorades amb una paciència i una precisió infinites. Les caplletres il·luminades.

Montserrat Cornelles