Partitura

encara sona


 
 

Ara és l’hora de les flautes que interpreten Pergolesi. I d’aquell bar de Múnich on el futur va caure a terra i s’esmicolà en mil bocins. I d’aquelles solitàries campanades de Cap d’Any solitari en un hotel més solitari encara. I d’aquell fred i d’aquella pluja glaçada del dia en què homes amb bates grises ho enterraren tot plegat. Menys la música de les flautes, que encara sona.

Montserrat Cornelles