Descans


 
 

Conservava a la memòria la imatge d’una rialla oberta i franca. A l’oïda, li ressonaven encara paraules que trenaven una descripció minuciosa del seu cos com mai ningú no l’havia feta. A la mà dreta, hi retenia la resposta amatent d’una pell finíssima mentre ella, el cap en un coixí insòlit, aguantava amb l’esquerra la cigarreta que s’estava fumant en la pausa de la creació més bella.

Montserrat Cornelles