Obro la porta

segueixo caminant...


 
 

Obro la porta i amb recel surto al carrer, però un alè d’aire fresc em sorprèn... he passat tanta calor, avui!... i sento que em trobo tan bé, a fora!... Camino. L’aire em revolta els cabells com si pretengués arrencar-los... però no m’importa, tot al contrari... m’agrada.
Agraeixo aquesta fal·lera de l’aire i segueixo caminant...

Francesca Calvet