Un gest decidit

d’un parc natural


 
 

A una velocitat considerable, el tren transporta gent resignada cap al ventre de la gran ciutat. Tothom, resignadament, treballarà de valent durant tot un dia que es perdrà en la memòria del no-res.
Al tren no li agrada gens, la resignació. És un gran amant de les històries vives i, abans de ficar-se a l’últim túnel, amb un gest decidit que no sap encara on el durà, s’eleva, deixa la via allà baix, passa per damunt dels turons que envolten una ciutat a hores d’ara atònita en veure un tren que li passa pel damunt,, vola entre uns núvols petits que li fan adéu amb la mà, i no s’atura fins arribar a una vall paradisíaca d’un parc natural del nord d’Europa.
Curiosament, durant el viatge ningú no s’ha queixat. Tothom, quan baixa, té una única certesa: no tornaran mai més. A ser gent resignada, tampoc.

Montserrat Cornelles