Lletra a Marco

Amb els peus ben nus


 
 

Amb les mans ben buides retorno a tu, únic habitant d’una ciutat abandonada a la seva sort per una gent que, cautel·losa, ja fa anys que en va fugir. No duc el cor sec, el duc amarat de llàgrimes que faran que el riu creixi de nou i s’endugui, aigua avall, la crosta de suro en què se m’ha convertit la pell. Amb els peus ben nus de quimeres retorno a tu. Compassiu, encara em diràs que l’espera ha valgut la pena.

Montserrat Cornelles