Aigua de tardor

amb l’esperança


 
 

Tothom qui passa per la vorera el confon amb bassal d’aigua de pluja. Només ell sap que s’ha format amb el lentíssim plor d’un arbre en perdre, una a una, totes les seves fulles. Com que amb un record bonic n’hi ha prou per generar una futura primavera, projecta ben amunt les joies que ara conté amb l’esperança que l’arbre sàpiga transformar la imatge que ell li regala en un demà guarnit de festa.

Montserrat Cornelles