Veneració

les acaricia amb les potetes


 
 

Sé d’un colom que s’ha fet amic d’una ombra. Allà dalt, pel cel tan ample que travessa cada dia volant, aquestes meravelles no hi són. I ell, d’ençà que va conèixer la llaminadura de les molles de pa que sempre apareixen ran de terra, va quedar ben sorprès per les formes grisoses de les coses que no són. Ara, les acaricia amb les potetes.

Montserrat Cornelles