Mirades


 
 

Els pares no els permeten estimar-se, són de la vella escola i diuen que el seu amor és impossible. Però a ell se li il·lumina el rostre quan la veu i ella, tota vestida d’aquell verd que només dóna l’esperança, se’l mira sempre des de la vorera. Una porta els protegeix.

Montserrat Cornelles