Fetilleria


 
 

Burxava el cel sempre que es trobaven. Amb les seves paraules, foradava i malmetia el tapís ben blau que els cobria. Fins que ella se’n cansà i el convertí en ferro per sempre més. Superb i afuat, però quiet i mut. I el cel, agraït, es mostrà amb una bellesa renovada i neta. El seu cel.

Montserrat Cornelles