David


 
 

Sona la música plàcida del capvespre. El David s’espera. S’espera eternament d’ençà que va ser creat per unes mans prodigioses. Davant per davant, l’encant rotund del campanar de Santa Maria del Pi. La bellesa religiosa i la bellesa pagana cara a cara. Algú s’ha endut del seu voltant el brogit incessant dels turistes encuriosits que, a ell, no li han agradat mai. Els anys de marbre que tragina l’han revestit d’una voluntat ferma de serenitat. Ara, instal·lat en un terrat senzill que no veu ningú, només té al davant un campanar bellíssim de pedres centenàries. Es passen el dia admirant-se.

Montserrat Cornelles